Cada dia entenc més el club dels abstencionistes. Els espectacles dels partits polítics, les seves baralles internes i la lluita pel poder, deixa o quasi autoritza que surtin partidaris de no exhumar el cadàver del dictador Franco a dir que es vivia millor en temps del general colpista. Per una part tenim l'espectacle de les desavinences entre els partits independentistes catalans, i per una altra la lluita pel poder al partit popular.

Ha quedat demostrat que el procés que durà Catalunya a la independència és el tema més important que existeix a l'univers per als espanyols, més que el Wimbledon de Nadal, més que el mundial de futbol d'Espanya, més que la marxa de Ronaldo del Madrid, més que la relació del rei emèrit amb la princesa Corinna, fins i tot més que la pujada promesa als jubilats o als funcionaris. Els fragments dels discursos dels intervinents al congrés del PP, sempre feien referència a la repressió que havien comès sobre els catalans i la que farien si ells comandassin. Aquests eren els fragments que sortien per les cadenes de TV.  Jo he aplicat el 155, i jo més. Jo no els he deixat respirar i jo no els deixaré que ho facin, i així anaven refermant els vots que amb bones o males arts, aquestes les més abundants, havien preparat per sortir guanyadors.

Tots estan orgullosos de tenir els delinqüents, els colpistes, els terroristes a la presó i la resta, perseguits perquè han fugit de la justícia. I per què els han tancat a la presó? No es cansen de dir que són persones fora de la llei, fugits de la justícia i/o delinqüents. I per què ho són? Perquè varen posar en marxa un procés perquè el poble català pogués exercir el dret a decidir, però també diuen que volien exercir el dret a l'autodeterminació i que no hi ha cap poble en el món que ho tengui legislat i així intenten multiplicar les culpes dels governants catalans.

No sé si tenen raó o no, quan diuen que el dret a l'autodeterminació està legislat o no a altre país del món, però el que es veu que no saben és que aquest dret està lesgislat al seu país, a Espanya, cosa que estic disposat a demostrar. Es troba legislat a

“Instrumento de Ratificación de España del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos, hecho en Nueva York el 19 de diciembre de 1966”. Publicat a Espanya en el BOE núm 103, de 30 d'abril d 1977, a la secció Disposicions generals, per part del departament del Cap d'Estat i amb la referència: BOE-A-1977-10733. I aquesta és la introducció:

“Por cuanto el día 28 de septiembre de 1976, el Plenipotenciario de España, nombrado en buena y debida forma al efecto, firmó en Nueva York el Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos
Vistos y examinados los 53 artículos que integran dicho Pacto Internacional,
Oída la Comisión de Asuntos Exteriores de las Cortes Españolas, en cumplimiento de lo prevenido en el artículo 14 de su Ley Constitutiva,
Vengo en aprobar y ratificar cuanto en él se dispone, como en virtud del presente lo apruebo y ratifico, prometiendo cumplirlo, observarlo y hacer que se cumpla y observe puntualmente en todas sus partes, a cuyo fin, para su mayor validación y firmeza, mando expedir este Instrumento de Ratificación firmado por Mí, debidamente sellado y refrendado por el infrascrito Ministro de Asuntos Exteriores.
Dado en Madrid a trece de abril de mil novecientos setenta y siete.
JUAN CARLOS”

I a la part primera. Article 1.1 es pot llegir el següent:

“Todos los pueblos tienen el derecho de libre determinación. En virtud de este derecho establecen libremente su condición política y proveen asimismo a su desarrollo económico, social y cultural. 

I a la part primera, Article 1.3, diu:

“Los Estados Partes en el presente Pacto, incluso los que tienen la responsabilidad de administrar territorios no autónomos y territorios en fideicomiso, promoverán el ejercicio del derecho de libre determinación, y respetarán este derecho de conformidad con las disposiciones de la Carta de las Naciones Unidas.”

Només els quedarà dir que lliure determinació no és auto determinació ni dret a decidir. Per què mai no se'ls ocorre saber si l'altre té raó o per què cerquen que només existeixi el que ells creuen que és la raó, i per què una part tan gran del poble els dóna una raó inexistent?