La Poesia, molts cops, és una tasca d'éssers amb ales arrencades. De l'embranzida de la passió lunar per emprendre el vol pels confins de la joia. Laia Martinez i Lopez és una d'aquestes particulars ànimes que ho amaren tot amb el desig del vers i l'amor a la paraula. Nascuda a Berga el 1984, l'escriptora fa anys que s'ha arrelat sentimentalment a Mallorca i ha desenvolupat tota una tasca poètica i cultural digna d'encomi. Sobretot en una Illa assolada per intransigències, prejudicis i estereotips de tota mena.
Laia, tot i la seva joventut, és 'poeta' en el sentit eminent del terme. Ja sigui en faceta d'escriptora, com en vessant de traductora o creadora, la paraula poètica amara el seu quefer quotidià. En aquest sentit, es pot destacar la seva promoció de la 'veu viva' que representa el seu grup d'electro-vers Jansky, una de les millors propostes musicals de la Mallorca del segle XXI. Un clam d'amor que, com assegurà en una entrevista a dBalears, considera com el «motor» essencial del viure.
És precisament amor a cabassos el que el lector podrà trobar en les pàgines del seu darrer poemari, 'Venus Volta', publicat aquest febrer per Lleonard Muntaner. Es tracta d'un recull de més de 60 poemes, escrits en diferents recursos estilístics, i que inclou un breu però contundent i clarificador epíleg de Tomàs Arias.
'L'Amor' de Laia és un amor encarnat, sense floritures, amb la presència irreductible del cos, el desig i l'esclat del sexe. Com també ha dit l'autora, és un llibre que es pot llegir com un «cant d'amor com a única arma contra la mort». Els grans mites de la tradició romàntica s'hi donen volta i la volta, apel·lant a una sinceritat molt viva i sense embuts.
Ja ho vaig dir fa unes setmanes (quan ressenyaven 'Violacions' de Lucia Pietrelli), triar versos i poemes d'altri és sempre una tasca impròpia. És exercir una violència interpretativa que corre el risc d'empobrir la llibertat de la paraula. Amb tot, si hom vol endinsar-se en la meravellosa dialèctica ateleològica del 'jo' i el 'tu' destacaria els poemes '[Tu dius Ells]' '[Les Cadenes del llenguatge]', amb referència a Tsvetàieva inclosa, o '[Enfilar-te fins al cim]'. Tot un goig poètic.
Ara bé, si he de decantar-me per un poema, el meu és 'D'estimar-se així'. És potser el que conté el regust més 'tràgic' o malenconiós, però és de ben segur un esclat de sinceritat. És el poema que més em desconcerta i (crec que per això) el que més profund m'arriba endins. Com vos dic gairebé sempre, no citaré cap vers, cap paraula. Que sigui el lector que cerqui, poui i assaboreixi aquests mots flamígers.
Sigui com vulgui, aquest estiu feu-vos un favor i llegiu 'Venus volta'. Amb la xafogor del juliol no dubteu a aprendre de memòria els versos de Laia. Guardeu-los endins i propagueu-los vora la mar vivificadora, arran de terra aresta o conreada, o a cau d'orella en la intimitat dels llençols. Però sobretot, obriu el cor i deixeu entrar el desig... fins que el cor vos esclati!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.