La processionària, una amiga
Intentaré explicar-me sotmès a la brevetat exigida: Ens pensàvem que la terra era plana i l’home el centre de l’Univers, i no és així. Podem considerar als arbres que perden totalment les fulles, de manera biològica natural, com a demacrats, debilitats, en perill, sotmesos a estrès per defoliació quan estan desfullats per factors estacionals? No. Així perquè hem de considerar que, de manera natural, els pins desfullats per un element biològic, com és una cuca, un lepidòpter, resten debilitats, demacrats, atacats per una plaga? Aquesta defoliació de la processionària (Thaumetopoea pytiocampa), es produeix en aturada vegetativa, a l’hivern, durant la primavera el pi es torna a vestir i a l’estiu resta esplendorosament vestit de fulles altra vegada.
També a Opinió
- Mercadona acomiada una treballadora per haver atès els clients en català
- 15J: Tothom a omplir els carrers de Palma i Eivissa en contra de la turistificació i per una vida digna
- Vox ara s’indigna per un cartell que combat simbòlicament el feixisme
- Milers de persones clamen a Palma: «Davant la turistificació de les nostres vides, trobaran un poble combatiu»
- L’STEI denuncia que la manca d’aspirants a oposicions és una mostra de «la crisi de la docència»
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Benvolgut Joan, Quina visió més diferent i altament interessant d´aquella que, la pràctica totalitat de nosaltres, tenim de la processionària!!! Te don l´enhorabona, Joan, per aquesta importantíssima aportació que has fet. Ara, el que cal és posar fil a l´agulla per difondre la teva tesi; i no únicament entre els polítics, ans també entre la población en general. També trob que, aquells que no estiguin d´acord amb la teva opinió, tenen l´obligació moral d´expressar les seves, això sí, científicament com tu has fet, de forma que la societat pugui comparar com poder ser de diferents les visions que existeixen sobre aquest, i altres, fenomen de la natura. T´anim a que ens descobreixis més visions errònies de la realitat. Una abraçada, Joan Adrover i Mascaró