La processionària, una amiga
Intentaré explicar-me sotmès a la brevetat exigida: Ens pensàvem que la terra era plana i l’home el centre de l’Univers, i no és així. Podem considerar als arbres que perden totalment les fulles, de manera biològica natural, com a demacrats, debilitats, en perill, sotmesos a estrès per defoliació quan estan desfullats per factors estacionals? No. Així perquè hem de considerar que, de manera natural, els pins desfullats per un element biològic, com és una cuca, un lepidòpter, resten debilitats, demacrats, atacats per una plaga? Aquesta defoliació de la processionària (Thaumetopoea pytiocampa), es produeix en aturada vegetativa, a l’hivern, durant la primavera el pi es torna a vestir i a l’estiu resta esplendorosament vestit de fulles altra vegada.
També a Opinió
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- Dues diputades de Vox tornen a muntar un espectacle al Parlament i s’insulten entre elles: «gilipollas» i «sinvergüenza»
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
- Bomba territorial
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Benvolgut Joan, Quina visió més diferent i altament interessant d´aquella que, la pràctica totalitat de nosaltres, tenim de la processionària!!! Te don l´enhorabona, Joan, per aquesta importantíssima aportació que has fet. Ara, el que cal és posar fil a l´agulla per difondre la teva tesi; i no únicament entre els polítics, ans també entre la población en general. També trob que, aquells que no estiguin d´acord amb la teva opinió, tenen l´obligació moral d´expressar les seves, això sí, científicament com tu has fet, de forma que la societat pugui comparar com poder ser de diferents les visions que existeixen sobre aquest, i altres, fenomen de la natura. T´anim a que ens descobreixis més visions errònies de la realitat. Una abraçada, Joan Adrover i Mascaró