Intentaré explicar-me sotmès a la brevetat exigida: Ens pensàvem que la terra era plana i l’home el centre de l’Univers, i no és així. Podem considerar als arbres que perden totalment les fulles, de manera biològica natural, com a demacrats, debilitats, en perill, sotmesos a estrès per defoliació quan estan desfullats per factors estacionals?  No. Així perquè hem de considerar que, de manera natural, els pins desfullats per un element biològic, com és una cuca, un lepidòpter, resten debilitats, demacrats, atacats per una plaga?  Aquesta defoliació de la processionària (Thaumetopoea pytiocampa), es produeix en aturada vegetativa, a l’hivern, durant la primavera el pi es torna a vestir i a l’estiu resta esplendorosament vestit de fulles altra vegada.

Perquè no podem pensar, estudiar i veure, abstraient el factor antròpic, que l’ecosistema ha creat un mètode de descomposició i reciclatge en forma d’adob verd per aprofitar les fulles del pi i crear humus de qualitat en un hàbitat molt auster? Les fulles seques del pi són de difícil descomposició biològica, en canvi verdes generen, en l’excrement de les cuques, unes boletes d’adob en abundància i qualitat de nutrients.

La intervenció humana, especialment qui hauria de protegir d’aquesta al factor natural biològic, pensa encara que la terra és plana i la natura hostil, crea pública alarma i ataca virulentament amb atacs i fumigacions aèries massives que, ara sí de bon de veres, debiliten greument tot l’ecosistema. Tot deixant apart, en aquesta brevíssima exposició, l’àmbit urbà.