ETA militar ha fet pública una darrera declaració en la qual confirma el final de la seva trajectòria, la qual cosa comporta, segons aquesta declaració, el desmantellament del conjunt de les seves estructures. Després d'abandonar la lluitar armada el 2011 i desarmar-se el 2017, ETA dóna per conclosa «tota la seva activitat política».

Aquest fet històric s'ha produït gràcies al compromís personal de molts militants abertzales, però també al compromís de moltes persones i entitats a nivell internacional.

L'anomenada Declaració de Gernika obria aquest procés el mes de setembre del 2010. La signaven Gernika Batzordea, Torturaren Aurkako Taldea (TAT), Iratzarri, Herria 2000 Eliza, Ikasle Abertzaleak, Giza Eskubideen Behatokia, Alternatiba Gaztea, Gazte Independentistak, Gazte Abertzaleak, GaztEHerria, Ezker Soberanista, Euskaria, Euskal Herriak Bere Eskola (EHBE), Etxerat, Bilgune Feminista, Amnistiaren Aldeko Mugimendua, Apaizen Koordinakundea, LAB, Hiru, ESK, ELB, STEE-EILAS, EHNE, la izquierda abertzale, Eusko Alkartasuna (EA), Aralar, Alternatiba y Abertzaleen Batasuna (AB).

Posteriorment, eren personalitats internacionals les que intervenien en el procés: Desmond Tutu, Frederick De Klerk, la Fundació Nelson Mandela, John Hume, Albert Reynolds i Jonathan Powell.

Més tard, Kofi Annan i Bertie Ahern, posaven el seu granet d'arena i la Comissió Internacional de Verificació, formada per Ram Manikkalingam, Ronnie Kasrils, Satish Nambiar, Aracelly Santana i Fleur Ravensbergen, feia avançar el procés.

També els Artesans de la Pau com Txetx Etcheverry, Mixel Berhokoirigoin, Michel Tubiana i Jean-René Etchegaray, han jugat un paper decisiu.

I, sens dubte, qui ha jugat un rol imprescindible ha estat el Henri Dunant Centre for Humanitarian Dialogue de Ginebra, amb el seu director, David Harland, al capdavant.

Si aquest divendres és el primer dia de les nostres vides sense ETA, és gràcies a la feina de tota aquesta gent.