El fracàs de la manifestació contra la llengua pròpia de les Balears, la llengua catalana, de diumenge passat a Palma ha estat tan sonat que m'atreviria a dir que ha deixat descol·locada a més gent que als convocants.

Des que tenc memòria d'aquestes coses he vist passar molts personatges que estaven convençuts que fent catalanofòbia (que és, recordem-ho, una variant de la xenofòbia) l'Estat espanyol faria els ulls grossos davant les seves corrupteles (o les dels seus amos) i a més a més arrossegarien les masses.

El gran teòric d'això era Antonio Alemany, un innoble personatge que va sembrar molt d'odi i que ara viu refugiat a Iparralde. El seu escolà, Lluís Cerdó, va muntar una entitat i va tenir l'atreviment de batiar-la amb el nom de Mossèn Alcover, que des d'on és, el va castigar amb una existència més aviat infausta. Després va arribar un funcionari de Correus que va muntar una associació de «defensa del bilinguismo» amb el nom de Cervantes; més tard va ser la 'Plataforma de sas llengos baleas' (record que duia molts accents, però som incapaç de recordar on, entre d'altres coses perquè no descart que accentuassin les consonants), la Unió des pobble baleà, impulsada per un policia de llinatge Mulet, també ho intentà, després s'academi de sa llengo baléà, que va fer un congrés i els cinc participants es varen escindir en dos grups perquè no es posaven d'acord amb la gramàtica, després el GAB i el Circulo Balear... diria que ja va venir la Fundació Jaume Tercer(o) impulsada pel botifler Zaforteza i pagada per l'hoteler Barceló i ara s'afegeix a la festa la germana ignorant de la família Mascaró, que es reconeix empegueïda de ser menorquina i confessa que li agradaria més viure a Londres. Tot són gusts.

Però en realitat d'allò que volíem parlar avui és de disgusts.

Disgust que, sospitam, no només tenen els impulsors del gran fiasco de diumenge passat.

Tenim dades suficients per pensar que des del primer moment, des de l'inici d'aquesta legislatura, els màxims responsables de la conselleria de Sanitat, Patricia Gómez i el seu marit, no volen que el coneixement de la llengua catalana sigui un requisit.

La sospita de que han pactat tot (o bona part) del xou d'aquestes darreres setmanes amb el suposat representant vitalici dels metges, Miguel Lázaro, a esquenes de la presidenta Armengol i dels consellers i conselleres de MÉS, és només la peça que falta perquè el trencaclosques encaixi perfectament.