Aquest dissabte es publicava a Diario de Mallorca una excel·lent entrevista del periodista Matias Vallés a Carmen Tomás i Valiente (València, 1969), professora titular de Dret Penal de la Universitat de les Illes Balears i filla de Francisco Tomás i Valiente, president del Constitucional assassinat per ETA.
Carmen Tomás i Valiente hi diu, entre d'altres coses que «A Catalunya no hi ha hagut rebel·lió, perquè requereix una violència que no ha existit i que hauria de ser contra les persones, no basten els episodis de força contra les coses. És un dels delictes amb penes més greus, i s'ha d'entendre en el context d'un aixecament de caràcter armat».
Pel que fa als retrocessos en llibertat d'expressió, afirma que «L'Audiència Nacional i el Suprem transiten per una senda molt perillosa en aquests casos. Cal ser extremadament curosos en castigar delictes d'opinió, amb l'única excepció de la invitació directa a afavorir un clima de violència».
A la pregunta de si es víctimes han de dictar la política antiterrorista respon: «claríssimament no. És un gran error. Ni en el terrorisme ni en res. El pare d'una nina violada no ha de participar en una comissió parlamentària sobre les penes corresponents a aquest delicte, com va arribar a ocórrer» i explica que «Poc després de morir el meu pare, em varen cridar d'una universitat del sud, perquè participàs en un congrés sobre terrorisme. Em varen dir que 'ens encantaria que venguessis, qui millor que tu', i els vaig replicar 'ningú pitjor que jo'. No he d'intervenir en assumptes de política criminal antiterrorista».
