L'independentisme català ha vençut Felip VI, Rajoy, el 155, la violència policial i la feixista i la por.
El guanyador de les eleccions és l'independentisme republicà i el perdedor les forces unionistes monàrquiques.
En unes eleccions imposades, il·legítimes, celebrades sense les garanties necessàries, amb una Junta Electoral descaradament a favor del bloc monàrquic i amb els principals candidats independentistes tancats a la presó o exiliats el triomf de les forces independentistes té un valor èpic i històric.
L'independentisme, a més a més, fa una nova marca històrica en número de vots i supera els obtinguts el 27S del 2015 i els del referèndum de l'1 d'octubre d'enguany.
La derrota infringida per l'independentisme a l'Estat espanyol és apoteòsica.
Que el partit Ciudadanos hagi quedat en primer lloc és, en el marc dels resultats globals una anècdota insignificant; És interessant veure com les organitzacions que formaven Junts pel Sí han tret més diputats per separat que unides; és cert que, segurament, han sumat un vot de solidaritat antirepressiva de gent que fa dos anys va votar la CUP. Una altra dada a analitzar és l'enfonsament absolut del PP, que desapareix de totes les circumscripcions exceptuant la de Barcelona on obté la representació mínima (3 diputats).
Tendrem temps d'analitzar-ho, però aquesta victòria èpica de les formacions independentistes demostra que la voluntat de la majoria de la ciutadania del Principat de Catalunya i el seu mandat és que es desenvolupi la República.
Sa derrota no s'ha infringida a s'estat sinó que s'ha INFLIGIDA a s'estat