Conec en Jordi Sánchez des de fa més de trenta anys. En Jordi Cuixart el conec des de fa deu anys. Dues persones honrades, honestes, pacifistes i defensores de la llibertat.
Ara una jutgessa espanyola, es estalviarem adjectius, ha decidit enviar-los a presó en revenja per haver organitzat les mobilitzacions més massives, pacífiques i modèliques de la història de la Humanitat.
La indignació per la decisió no ens pot entelar una primera idea: quin gran honor per als Jordis anar a presó per defensar la Llibertat del seu poble sense haver comès cap delicte.
La decisió dels aparells de l'Estat de prendre com a hostatges els dos Jordis és immoral, injusta i criminal... però també, i gairebé podríem dir que sobretot, és equivocada.
Cada dia que els Jordis romanguin segrestats a una presó espanyola serà un dia que en el si de la Unió Europea hi ha presos polítics. Serà una vergonya internacional per a l'Estat espanyol i serà un dia de mobilització popular als Països Catalans.
Són es darrers, o es penúltims, presos polítics des postfranquisme, però ni de bon tros es primers. O no ho ha set també n'Otegi per posar un cas?