Les catalanes i els catalans han votat, han celebrat un referèndum. Han donat una lliçó de democràcia, de ciutadania responsable, conscient, lliure. No han tingut por malgrat les amenaces i les accions intimidatòries emanades del poder judicial i del poder executiu espanyol.

Han votat i han mostrat que tenen capacitat per ser un estat independent. Una lliçó que altres pobles de la geografia peninsular han après. Una lliçó de capacitat de mobilització i resposta, de fermesa, de coratge i pacifisme.

I què més es pot dir de la brutalitat de les forces policials? Aquests dies ho haureu seguit pels mitjans de comunicació, per les xarxes socials, amb imatges, amb testimonis de veu de gent colpejada, agredida, ferida. La resposta desorbitada, brutal, a la voluntat de votar per part de persones de totes les edats fins a 400 col·legis electorals ha fet la volta al món, en imatges, ha mogut tot tipus de comentaris, editorials, columnes periodístiques.

El fracàs dels representants de l’Estat espanyol, el govern del Sr Rajoy i els seus ministres, el seu delegat a Catalunya ja és motiu de preocupació a les principals seus dels governs europeus. Han motivat reaccions immediates aquí, a les nostres illes, arreu d’altres llocs de la península.

El règim del 78 ha quedat totalment superat, la Constitució que en va sorgir igualment. Per l’actitud tancada com que no han volgut escoltar, ni han sabut analitzar allò que estava passant a Catalunya, els representants del nacionalisme espanyol més ranci, més antic, més «carpetovetònic» han aconseguit que el poble català es cohesioni molt més amb els seus representants polítics.

A Mallorca, tant a Palma com molts pobles, a Maó, a Vila, a Formentera, la gent demòcrata hem sortit als carrers per mostrar la nostra solidaritat amb el poble català. Orgullosament, perquè les llibertats i els drets civils els hem aconseguit amb la lluita, amb coratge hem demanat la dimissió de Rajoy, hem cridat que els carrers seran nostres, hem mostrat la nostra indignació davant tants atacs d’aquells que només saben argumentar amb accions repressives, apel·lant a les lleis, com si la política, el diàleg no els coneguessin.

Vivim dies històrics que només fa deu anys no veiem tan propers. L’experiència de l’1 d’octubre ha fet canviar l’actitud de molta gent que s’ho mirava des de la comoditat de ca seva, del sofà, que no volia opinar.

Una vegada més el poble empeny als seus representants, que no s’enganin aquells que han volgut veure als càrrecs polítics de la Generalitat com a capaços d’abduir la ciutadania.

La gent al carrer, amb actitud pacífica, alegre, ha donat una imatge de poble conscient de què vol, exigint el dret a votar, amb valentia, perquè sap que mai pot ser un delicte exercir la democràcia.