El dissabte 9 de setembre l’Arabalears va publicar una columna de na Sílvia Soler amb el títol: Les dones són aquí, us la recoman. Explica la presència de les dones en aquesta setmana viscuda al Parlament de Catalunya, el paper de la Presidenta Carme Forcadell, de les diputades de diversos grups i destaca el gest de la diputada Àngels Martínez en acabar la sessió, retirant les banderes deixades als seus escons per part dels diputats del PP. Acaba dient, «No hi ha millor imatge per saber on són les dones»
Estic totalment d’acord amb na Sílvia Soler. Les dones hi som presents al Parlament de Catalunya, en tots els esdeveniments històrics que estam vivint. També hi som aquí a les Illes Balears. Les dones som presents a les institucions, en els càrrecs electes com la Presidenta del Govern, les Conselleres del Govern i les dels Consells insulars, o batlesses i regidores dels nostres pobles.
A més dels càrrecs electes tenim dones al capdavant d’altres institucions, com el Consell Social de la Universitat de les Illes Balears, na Francisca Mas Busquets, i entitats com Deixalles, Francesca Martí, o Càritas na Margalida Maria Riutort, o la CAEB Carme Planas, o la UCTAIB Malena Riudavets...
Hi som les dones dirigint, president, gestionant, militant, col·laborant, cooperant, com els homes. Demostrant cada dia que podem rompre els estereotips de gènere tan presents a la nostra societat. Els estereotips que col·loquen les dones en l’esfera domèstica, privada i els homes en la pública.
Sembla una obvietat ressaltar aquests fets. Hi pot haver persones que interpretin que això significa que la igualtat ja és present, i per tant, ja tenim allò que volíem. Segurament qui opini així serà una persona que no ha cregut mai en la igualtat i la viu com una agressió a la seva mentalitat patriarcal.
Aquests dies ens ha deixat una feminista na Kate Millet. «Allò que és personal és polític» una proclama del feminisme que expressà per primera vegada na Kate Millet. Això és el que pensem que són problemes personals sovint són polítics, especialment en el cas de les dones. Les dificultats que han de vèncer les dones per accedir o escalar llocs en la seva carrera professional, que no tenen els homes. Els horaris actuals que dificulten la coresponsabilitat en les tasques domèstiques i per tant solen ser cosa de les dones de la família. Els assetjaments sexuals a la feina, a les festes multitudinàries perquè responen a la idea que els cos de les dones joves és accessible als homes...i molts més exemples, responen no a problemes personals d’aquesta dona, mare, o aquella jove, sí en canvi respon al fet de viure en una societat que es basa en la competitivitat personal, en l'individualisme, en la insolidaritat, en l’economia i els doblers per damunt de tot, per damunt de les persones.
Les dones som el cinquanta per cent de la societat, per tant, hem de ser-hi en igualtat amb els homes a l’esfera professional, política, social. Hem de ser-hi i hi som en molts casos. Fem passes endavant importants. Hem d’afegir a més que ser-hi ha de significar qualque cosa més que una estadística per avaluar la paritat.
Ha de significar que sigui normal la nostra presència, per tant, ni una passa enrere per part de les dones a l’hora de presentar-se a llistes, a càrrecs directius, a formar part d’equips. Ni una passa enrere pensant més en les dificultats que en els avantatges a l’hora del treball col·lectiu, professional, voluntari, responsable. Ni una passa enrere en mostrar que som persones, amb la nostra dignitat i la nostra llibertat, per tant, ni una agressió sense resposta. Perquè tenim molt més a guanyar, perquè tenim el coratge i la valentia de tantes dones que ho han fet en la història i ho fan cada dia arreu del món.
