Es compleixen 20 anys del segrest i posterior execució per part d'ETA del regidor del PP al poble basc d'Ermua, Miguel Àngel Blanco.

Tenc algunes vivències d'aquells dies que mai havia m'havia aturat a ordenar. I que ara posaré en ordre.

La mort de Blanco degué ser en diumenge. Un jove periodista que feia feina a Ràdio Jove em va telefonar per convidar-me a parlar de la qüestió. La meva resposta va ser de l'estil de «ja saps que sempre procur dir que sí al que em proposau, però aquesta vegada crec que és millor que no vengui, perquè si venc, parlaré de política». Ell em va contestar que d'això es tractava, em convidava a un debat amb polítics, per parlar de de política.

Vaig agafar un decàleg que havia publicat la Fundació per la Pau i hi vaig anar. Al debat hi havia el president de les Noves Generacions del PP d'aleshores, José Manuel Ruíz i el secretari general de les Joventuts Socialistes, Josep Alcover, que lluny d'entrar en cap debat polític (tot i que ambdós ja eren professionals de la política) es dedicaren a somiquejar i vessar llàgrimes de cocodril mentre repetien els eslògans que (segons Pilar Urbano) havia generat el CESID aquells dies. Jo vaig intentar desgranar els punts que proposava la Fundació per la Pau, sense gaire èxit ja que els dos polítics professionals m'acusaven de «fer política» (!)

El dia següent, Lluís Cerdó, que aleshores exercia de missus del delinqüent comú Antonio Alemany, va publicar una carta acusant-me d'haver fet apologia de la violència i altres falsedats. Com a conseqüència del rebombori, un manacorí que era director general de Joventut va prohibir que tornàs a sentir-se la meva veu a Ràdio Jove.

Durant la manifestació de rebuig a l'assassinat de Blanco, un grupet de membres d'una banda anomenada Plataforma de sas llengos baleas (o similar) entre els quals hi havia una suposada vident que es fa anomenar amb l'original apel·latiu de 'Cassandra' i el 'president' de l'entitat Fernando Oleza, distribuïren entre es assistents uns pamflets on per una cara hi apareixia la foto del cadàver de Blanco i per l'altra les adreces i telèfons de Sebastià Serra i Joan (EPD) i jo mateix. Ambdós érem assenyalats com a 'representants' de l'esquerra abertzale a Mallorca.

La informació sobre les nostres adreces i telèfons l'havia extret el policia Jaime Mulet.

Els dies següents arribà a l'adreça que posava el pamflet, on jo ja no hi vivia, una cinquantena de cartes amenaçadores, totes fetes i enviades per la mateixa mà. També aquells dies, al telèfon que deia el pamflet es reberen una sèrie de telefonades amenaçadores.

Dies grisos.