No compartesc en absolut l'eufòria que corria, aquest diumenge vespre, pels grans mitjans de comunicació respecte als resultats de les eleccions presidencials franceses.

No és que no me n'alegri de la derrota de Marine Le Pen, però crec que el panorama que ha quedat després d'aquestes dues voltes de les presidencials és el millor escenari perquè qui lideri el Front Nacional Francès d'aquí a cinc anys esdevengui president de la república francesa. Evidentment que en cinc anys pot passar qualsevol cosa, fins i tot que no existesqui la república francesa tal i com la coneixem avui, però el cert és que Macron sembla la darrera oportunitat del sistema, de l'status quo, abans que una important franja de francesos més moderats decidesquin donar la majoria al Front Nacional. Veurem com gestiona Macron aquest darrera oportunitat.

També és cert que fa temps que observam que el principal paper de l'extrema dreta no és el de guanyar eleccions i accedir al poder polític. El principal rol de l'extrema dreta, actualment, és marcar l'agenda política i fer virar el món occidental cap al conservadorisme (ni que sigui com a mal menor).

Fixem-nos en Gran Bretanya: les enquestes vaticinen la pràctica desaparició de l'UKIP a les properes eleccions.

Normal, la seva agenda ha estat assumida pels conservadors. I ha resultat guanyadora.

Això sí que és morir de Brèxit.