Macià Manera ha mort jove. Una malaltia respiratòria, segurament agreujada per les tortures que va patir a mans de membres de la policia espanyola i dels maltractes que patí a les presons espanyoles.

Ell militava al Moviment de Defensa de la Terra i el 1989 va participar de la candidatura a les eleccions europees anomenada 'Catalunya Lliure'. Aquell any, membres de la policia espanyola varen detenir-lo a Montuïri, el ficaren a un vehicle i a l'alçada de les costes de Xorrigo, el tragueren, li posaren una pstola dins la boca i simularen matar-lo. Després, el ficaren a un helicòpter i el traslladaren a Madrid. Durant el viatge també simularen tirar-lo de l'helicòpter, segons que explicà en una entrevista que li vaig fer a Ona Mediterrània.

Aquell 21 de juliol de 1989, quan dues companyes seves em varen dir que suposats agents policials se l'havien enduit, em vaig personar a la Delegació del Govern espanyol a Palma i vaig demanar informació. Ningú em va voler dir res.

Quan els seus familiars el visitaren a la presó d'Alcalà Meco, la primera vegada, no el reconegueren a causa de les tortures. A ca seva no tenien telèfon, així que en Macià, per comunicar-se amb sa mare, un pic a la setmana, telefonava a un bar de Montuïri. Tanmateix, però, la conversa no s'acabava produint, perquè els funcionaris de la presó exigien que parlassin en castellà. A en Macià no li sortia parlar en castellà a sa mare. Sa mare, simplement, no en sabia.

També vaig assistir al seu judici a l'Audiència Nacional espanyola. S'hi llegí una carta del batle de Montuïri (del PP), hi declarà el seu mestre d'obres i el seu advocat, August Gil Matamala demostrà que era impossible que en Macià hagués participat als fets pels quals se l'acusava. Pel que fa a l'acusació de «pertinència a banda armada», és absolutament impossible demostrar-la... i impossible demostrar que és falsa.

Després d'un cert abatiment i un temps de silenci, poc a poc, els mesos després de la detenció den Macià, va anar creixent un moviment de solidaritat que implicà molts veïnats de Montuïri i molta gent d'arreu de Mallorca, es creà el Comitè de Solidaritat amb en Macià Manera dinamitzat per en Balutxo i encapçalat per Josep Maria Llompart, Biel Majoral, Jaume Santandreu...

Després vengué una entrevista del periodista Xisco Seguí a Ultima Hora i uns anuncis, també al mateix diari, que recordaven els dies que feia que en Macià era lluny de la terra que tant estimava. A Barcelona, ajudats per una persona avui molt coneguda, miràvem de fer gestions perquè fos traslladat a una presó catalana. Poc després va ser traslladat a Lleida, on les condicions, malgrat la privació de llibertat, eren millors.

Després vengué l'alliberament, i l'intent de recuperar el temps robat.

Vaig coincidir amb ell en diversos actes públics i vàrem conversar en diverses ocasions. Fa uns anys va accedir a ser entrevistat a Ona Mediterrània i ens va explicar coses que mai havia explicat. I, malgrat tot això, tenia una important conversa pendent amb ell.

Una conversa que mai podré mantenir.