La dieta paleolítica, tot i el seu nom, és una dieta que darrerament s'ha posat molt de moda i segons defineixen les enciclopèdies més en ús és un pla nutricional basat en l'antiga dieta que –es suposa– estava centrada en plantes silvestres i animals que consumien habitualment les espècies d'homo durant el període Paleolític –un període que durà dos milions i mig d'anys i que acabà en el període del neolític quan, ara fa aproximadament 10.000 anys, es va inventar l'agricultura. És per aquest motiu que “dieta paleolítica” o “paleodieta” s'empra per referir-se a una dieta que es suposa semblant a la que l'home seguia en aquells temps tan llunyans i que consistia bàsicament en carn magra, peix, verdures, fruita, arrels, fruits secs, i que exclou cereals, llegums, productes làctics, sal, sucre refinat i olis processats.
La dieta paleolítica va ser popularitzada a partir de 1970 per un gastroenteròleg anomenat L. Voegtlin i va tenir un gran èxit. L'esmentada dieta estava – i està– basada en la premissa que els humans estan adaptats genèticament, després de centenars de generacions, a la dieta dels seus avantpassats i que la genètica ha tengut pocs canvis des de l'aparició de l'agricultura ençà i que, en conseqüència, la dieta ideal per a la salut humana serà la que s'assembli a la dieta ancestral
Tanmateix la paleodieta té els seus crítics i aquests argüeixen que els aliments que la dieta esmentada restringeix són necessaris pel metabolisme de tots els sers vius.
Si Voegtlin és el gran gurú de la dieta paleolítica el seu gran opositor és el Dr Cordain que s'ha passat a la banda contraria i que ha argumentat a favor de la revolució agrícola i dels aliments nous que aquesta va posar a l'abast de gairebé tothom. Segons Cordain si haguéssim seguit la dieta paleolítica encara estaríem a l'Edat de Pedra i, ben mirat, tot el que la civilització ha fet a favor de la salut i el benestar de l'home és degut al blat, l'arròs i del blat de les Indies Amb ells va començar el neolític i el desenvolupament de la humanitat. No els hauríem d'abandonar completament.
Que cadascú mengi el que trobi que li cau més bé i li va millor per als seus objectius, i visca la informació veritable i acurada per poder triar el que volem i ens convé menjar segons el que vulguem assolir. Visca la ciència per ajudar a trobar quins aliments ens cauen pitjor o millor. Avall la manipulació de la informació, que fa que la gent prengui decisions poc avantatjoses per un mateix i no se n'adoni de si li prenen el pèl i els doblers.
Fonamentalismes i doctrines, ni alimentaris ni de cap casta. Visca la llibertat, la sobirania plena i el dret a decidir amb coneixement de causa (si, també sobre la pròpia alimentació).