Al congrés d'Esquerra Republicana celebrat a Sineu dissabte passat, fou escollit president el glosador Mateu Matas, “Xurí”. La mateixa persona que encapçalà la candidatura de Sobirania per les Illes a les passades eleccions generals aconseguint un cert grau de coneixement entre la ciutadania, si bé ja era prou conegut com a glosador. La història d'ERC-Illes, que començà ja fa un grapat d'anys, no ha estat precisament una història d'èxits. Ara però amb un MÉS al Govern que va fer un excel·lent resultat electoral després d'una brillant campanya però allunyat (almenys aparentment) de posicions sobiranistes, podria aportar a ERC una nova oportunitat per a existir a les nostres illes com un partit amb implantació i amb un discurs obertament independentista. Malgrat ser minoritari, aquest sector, existeix a la nostra societat i, tal vegada, amb possibilitats d'incrementar-se.

Els reptes que tendrà, a partir d'ara ER-Illes Balears, seran importants: rompre amb la imatge del passat, treballar per a la construcció d'una consciència que faci veure tot el que ens perdem per no tenir la capacitat de prendre decisions en qüestions molt centrals com la nostra economia, control dels l'aeroports, millor gestió del transport públic, etc...En definitiva, les Illes que podríem ser fora d'Espanya i òbviament, dins de la Unió Europea. Habitualment, el sobiranisme ha tengut dificultats per apropar-se a determinats sectors socials. Seria una gran notícia que per fi, la secció illenca d'Esquerra aconseguís donar motius a persones que fins ara, ni s'han plantejat exercir un vot trencador respecte al poder espanyol.

El sobiranisme en el seu conjunt, haurà de seguir, com ja ho està fent, reflexionant sobre la seva representació simbòlica. A Palma i a municipis com Calvià, Llucmajor, etc...Hi viuen milers de persones les quals poden no sentir-se representades per la simbologia del nacionalisme tradicionalment més arrelat a la Part Forana. Tampoc amb la llengua pròpia. Això no vol dir però, que a una gran majoria d'aquests sectors no els convingui una hipotètica independència, que aporti una millor distribució de la riquesa, un fre a l'explotació laboral com la que pateixen les nombroses Kellys que tenim a les Illes, per posar només un exemple o un major desenvolupament en termes d'estat de benestar. Inevitablement, s'haurà de seguir debatent sobre aquestes qüestions, ja que els horitzons que es podrien obrir una vegada el sobiranisme aconseguís botar algunes barreres i limitacions històriques, serien realment interessants.