Sempre que llegesc reflexions de Joan Manuel Tresserras, m'aporten alguna idea per afegir al meu bagatge.

Vos recoman que llegiu sencera l'entrevista que li va fer Vicent Sanchis i que ha publicat la revista El Temps.

I tanmateix, no me puc resistir a apuntar-vos una reflexió, tangencial en la conversa, però essencial per als qui ens reclamam radicals, en el sentit que aspiram a analitzar la realitat des de les arrels i aporta-ne propostes a partir d'aquesta anàlisi radical.

Diu Tresserras: «Una política radical, que es vulgui veritablement radical, no teatralment o líricament radical, sinó veritablement radical, és sempre una política realista i és una política possibilista. La radicalitat s’ha de mesurar a posteriori i a partir dels resultats obtinguts i dels avenços aconseguits. Les denúncies i la fermesa són molt importants, com també el to de les lluites socials, però ho són en la mesura que inspirin una pràctica que obtingui resultats. No participem en la política i no ens proposem intervenir en la història per sortir en la foto, sinó per guanyar. En la hipòtesi que hi ha lluita de classes, la dirimim per guanyar-la i per obtenir resultats. Com que el procediment que ens hem imposat és absolutament democràtic, la victòria s’obté per una àmplia majoria».