El valor de la conversa

Massa sovint escoltam converses que són bàsicament monòlegs que transcorren en paral·lel sense a penes interacció real entre ells. Quan discutim, ens dedicam amb freqüència a interrompre i a repetir de forma pesada els nostres arguments, en lloc d'escoltar i reflexionar sobre si allò que ens diuen ens enriqueix o pot fer variar ni que sigui lleugerament el nostre punt de vista. I respondre després. De fet, discrepar entre persones que tenen certs coneixements i criteris per opinar sobre allò que parlen, hauria de ser una situació mitjançant la qual es pot aprendre i avançar una mica més dins aquest inacabable camí que és l'aprenentatge. Un estímul sense el qual pot ser difícil arribar a noves reflexions.

Sembla però que la competitivitat, l'egocentrisme i la manca d'empatia han romput l'art de la bona conversa. I és una pena. Les antigues tertúlies no només eren interessants pel contigut que poguessin tenir, sinó pel que reflectien quant a la forma de relacionar-nos entre nosaltres. La preocupació actual per a transmetre una imatge de persona d'èxit en actes socials com un sopar, una festa, etc...fa que la gent ens vengui la moto quan es presenta a si mateixa dins un context de superficialitat pretensiosa que tampoc convida a parlar de segons quines qüestions. Una societat de falses aparences, indeferència i comunicació deficient sembla poc sostenible, si més no, pel que fa a les relacions humanes. I l'absència de la bona conversa n'és un exemple.