Es va morir el dictador, aquell que no es vol oblidar, i diuen que es va fer una transició cap a la democràcia. Una dictadura representa el poder absolut d'un grup de persones que tenen un cabdill a la cúpula, i que per aconseguir aquest poder assassinen tots els que consideren perillosos al seu sistema. L'altre dia, un dels actuals “demòcrates” deia que la dictadura només havia fet desaparèixer 23.000 persones, després d'un judici just. Judici just per a persones que eren assassinades per les seves idees? Idees que sempre eren per millorar la qualitat de vida de les persones. Trobava poc 23.000 persones, quan sabem que hi ha historiadors que diuen que poden superar les 400.000, les persones que es varen fer desaparèixer amb una forma d'actuar injusta i amb lleis que s'havien fet a posta per encobrir els assassinats. Mai no podrà esser justa una llei aprovada en una etapa de poder dictatorial.

Sabem que són molts els “demòcrates” que no han volgut condemnar la dictadura franquista i han posat tota casta d'impediments, perquè es puguin jutjar les persones que varen participar en la desaparició de tanta gent honesta, ni tampoc han volgut, o han impossibilitat que es poguessin desenterrar, identificar i redimir totes les persones desaparegudes i enterrades a les cunetes o tirades dins clots a diferents indrets dels cementeris. Recentment s'han recuperat més de 50 esquelets d'aquestes persones assassinades en el cementeri de Porreres.

Amb aquesta situació, i després de fer 41 anys que el dictador va morir, encara hi ha grups de persones que reivindiquen la seva memòria i que enyoren tornar posar en marxa els mètodes dictatorials: imposar la censura als mitjans de comunicació, eliminar la llibertat d'expressió, prohibir les concentracions i les manifestacions i eliminar tots els que poguessin posar en perill el règim absolutista, viure en un estat de corrupció total, però sense control de cap tipus i el poble sobrevivint miserablement, contribuint a l'enriquiment d'uns quants. Setze anys després d'haver començat el segle XXI, el poder “democràtic” actual encara concedeix prebendes a la Fundació Francisco Franco. Permet que les donacions que es facin per a aquesta fundació tenguin unes deduccions fiscals d'un 75%. Si qualque persona o empresa dóna 1.000 euros a la FNFF, només n'haurà de pagar realment 250, ja que els restants li seran retornats per Hisenda. Tot això, perquè l'estat “democràtic” espanyol considera que la seva funció és docent, benèfica i cultural. D'aquest fet se'n fa propaganda desvergonyida per obtenir més donacions. Si no fes la donació pot ser que d'aquests 1.000 euros n'hagués de pagar més de 300 a Hisenda; per tant, és una manera d'obtenir guanys.

Crec que el poder (majoria del Parlament i Govern) és incapaç de superar el temps dictatorial, ja que permet i ajuda al finançament de la memòria del dictador, i en canvi, permet que lleis injustes impedeixin l'exercici democràtic del poble a poder decidir el seu futur. Aquest és un fet inqüestionable, encara que la imperfecció del sistema permet que la majoria de diputats i senadors estiguin d'acord amb la situació, perquè així poden mantenir la seva situació privilegiada. Passa el mateix a qualsevol dictadura. Manipulen els diferents poders de l'estat, perquè ells puguin continuar exercint-lo.

Encara n'hi ha més de nostàlgics que enyoren les dictadures; entre aquests hi trobam els que portaven el dictador davall i en el centre del pali, com si fos l'hòstia. Ara li diuen misses, a ell, al fundador de la falange i als caiguts, que és clar, ho varen fer per Déu i per Espanya. Misses celebrades a petició de la Fundació Francisco Franco, aquella que és subvencionada directament amb els nostres doblers per l'estat “democràtic” que tenim. Sembla que en els únics llocs on no s'han atrevit a celebrar-ne cap o on l'església no ha volgut fer els honors a un dictador ha estat al Principat de Catalunya i a Euskalherria.

Un estat “democràtic” que no ha superat la tendència dictatorial sol estar molt preocupat per tenir un bon exèrcit, que ha de garantir la seva governabilitat; mal assumpte si aprofiten per fabricar armes i vendre-les a altres països, que les utilitzaran per matar persones. El cas és que fa uns dies, hauríem d'haver pogut comprovar si el govern actual està preocupat o no pel poble que pateix, per això, el diputat Gabriel Rufián va fer a la ministra de Defensa Dolores de Cospedal la pregunta següent: “Té vostè pensat, en un estat amb 750.000 persones sense ingressos, 800.000 persones sense assistència sanitària, amb un 32% de pobresa infantil, amb 500.000 desnonaments en els últims 6 anys, amb 13 milions de pobres, reduir una despesa militar que, entre xifres reals i camuflades, arriba als 17.465 milions d’euros?” La Sra. Cospedal va contestar amb un rotund: “No.” Aquí el Sr. Rufián va tornar a intervenir i li va dir: “Ara surti al carrer i digui-li a la gent que mengi bales i que dormi en tancs”.