Des de fa uns anys, existeixen webs per al lloguer ocasional d'amics i amigues. Mitjançant aquesta oferta, es pretén oferir companyia amical per a aquelles persones que es puguin sentir soles o bé, necessitin l'amic en qüestió per assistir per exemple a algun event acompanyats. Cal pagar una quota mensual o anual i normalment certa quantitat de doblers per hora un cop s'ha contractat a la persona triada. D'una banda, crida l'atenció que es posi un preu a una cosa que no arriba, ni de lluny, al que convencionalment, entenem com a amistad. No és desinteressat, ni espontani, ni es donen a priori els requisits esperables a partir dels quals, una amistat es pot arribar a construir.
Ara bé, la solitud és una realitat molt dels nostres dies per l'afebliment dels vincles humans que s'ha anat donant, i es dona a la nostra societat. A més, sincerament, queda qualque cosa que no es pugui vendre o llogar per determinada quantitat de doblers? No és com una espècie de gran supermercat el món on vivim? Hi ha els qui poden comprar, i els qui no. D'entre els primers, hi ha una minoria privilegiada que, si ho desitja, pot accedir a la pràctica totalitat dels productes i una part molt més ampla que, pot permetre's comprar, però amb limitacions importants. Poden anar tirant sempre que vigilin el pressupost. Els segons, no cal dir-ho, son els exclosos del sistema.
L'amistat doncs, en aquest macro centre comercial on desenvolupam les nostres vides, podria ser ben bé un producte més. És la lògica del neoliberalisme vigent. El concepte, amb les xarxes socials s'està diluint força; tots sabem que és impossible tenir, a la realitat els 500 amics que arribam a tenir al facebook, però en canvi, s'usa aquest terme per definir a persones que, sovint, ni coneixem a la realitat. És cert també que les xarxes, ens permeten un ventall més ample i plural de relacions interpersonals. Psicològicament però, el tema podria tenir els seus riscos ja que, si la persona que contracta amics de lloguer es confon oblidant que és una cosa puntual i remunerada, en lloc d'una amistat real, això pot comportar decepcions així com una percepció esbiaixada de la realitat.
Creure que, habitualment l'amistat es pot comprar, seria vàlid si ens referim a les webs en qüestió o entre persones especialment interessades, però a la vegada és discutible considerar com a amistat relacions d'aquesta naturalesa. Parlariem més aviat de companyia remunerada, noves formes de relacionar-se, intercanvi de favors etc... L'amistat, malgrat els diferents conceptes que hom pugui tenir, o el significat desdibuixat que rep a les xarxes, és encara una cosa guapa, desinteressada, triada lliurement (sense previ pagament, clar) i autèntica, que dóna sentit a les nostres vides i fa d'aquest món, un lloc un poquet més habitable.
