Les feministes que van entrar a protestar el 9 de febrer de 2014 a l'església de Sant Miquel de Palma mai havien d'haver entrat a l'església si l'estat espanyol fos realment no confessional i normal. Perquè a un estat no confessional de veritat mai es permetria el poder i la influència que té l'església catòlica a l'estat espanyol.
Perquè a un estat normal mai s'aprovaria una contrareforma de la llei d'avortament, com la que volia aprovar el nefast ministre de justícia, Ruiz-Gallardón encoratjat per Rouco Varela, que en aquell moment presidia la Conferència Episcopal. Però que podem esperar d'un estat amb un ministre de l'interior que condecora verges, que té un àngel de la guarda que l'ajuda a aparcar, amb una ministra d'Ocupació que es va encomanar a la Verge del Rocío per sortir de la crisi...
El judici a les Feministes Encausades no ha fet sinó demostrar com vivim a un estat nacionalcatòlic que ha inclòs la religió al Dret penal. L'oferta del bisbe de retirar la denúncia a les feministes, a canvi del fet que demanessin perdó no fa sinó demostrar la mescla entre estat i religió, entre delicte i pecat en definitiva. Els darrers anys hem vist nombroses denúncies des de l'església o grups catòlics com el Centre Jurídic Tomás Moro, "cristianitzant el dret, cristianitzant la societat", contra persones o grups que teòricament els han ofès d'alguna o altra forma Es veu que com ja som un grapat els que no creiem en el sistema de sancions catòlic, fonamentat en el cel, la penitència i l'infern, l'església ha optat per castigar-nos terrenalment a tots els que no tenim fe.
Els delictes que utilitza l'església són el que es troben en els art. 522 i següents del Codi Penal vigent ("Dels delictes contra la llibertat de consciència, els sentiments religiosos i el respecte als difunts") uns articles propis d'un estat nacionalcatòlic que han servit per portar a judici, i en alguns casos condemnar, tots tipus d'actuacions des de protestes com les de les Feministes Encausades o Rita Mestre, a artistes com Jaiver Krahe i Leo Bassi, autors de videojocs, mitjans de comunicació... Mentre impedir el dret de reunió o manifestació es castiga amb una pena de fins a sis mesos, interrompre o pertorbar els actes, funcions, cerimònies o manifestacions d'una confessió religiosa es pot sancionar amb sis anys si els fets es cometen en un lloc de culte. El que va permetre una petició inicial de quatre anys de presó del Bisbat a les Feministes Encausades, pròpia d'un estat ja no nacionalcatòlic sinó fonamentalista.
Els articles citats representen una innecessària sobreprotecció per a la religió, àmpliament emparada per l'article 510 del mateix Codi Penal i que ja castiga els discursos d'odi i la incitació a la violència per motius ètnics, religiosos o per l'orientació sexual.
L'acte de protesta de les Feministes Encausades va ser pacífic i polític, i la missa va continuar després d'un breu moment sense que en cap moment hi concorregués ànim d'ofendre els sentiments religiosos dels assistents. Que fiscalia i finalment també el benevolent bisbat hagin demanat un any i mig per aquests fets simplement demostren l'estat que patim. Tota la meva solidaritat i petició d'absolució per a les Feministes Encausades.
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Miquel una cosa és defensar la llibertat de religió i el dret de culte que estan protegits i garantits a la Constitució i al Codi Penal per l'article 510 i altra voler ficar a la gent a la presó per una protesta pacífica i política que només va interrompre la missa en un breu moment.
Els estats, tant els confessionals com els aconfessionals, han de protegir el dret de culte de totes les religions, el de la cristiana catòlica també. La llibertat de religió i el dret de culte han d'estar protegits i garantits, fins i tot els de la religió cristiana i catòlica. No s'hauria d'haver entrar mai a l'església de Sant Miquel per protestar, simplement per respecte als creients que hi eren. Palma disposa de molts carrers, moltes places i molts parcs on poder exercir el dret a la llibertat d'expressió i de reunió. I que sigui per molts anys.
Solo he leído el titular. Al fin alguien con un poco de sentido común. Algo difícil en este pantallazo.
Cap n'he vist, de doi a l'article. Em sembla ben assenyat.
Quants de dois que s'han escrit en aquest "article".
Al anterior "comentarista" Yuan, qué actitud tan cobarde. Pon tu nombre y apellidos, anda. Pero ¿sabes qué?, déjalo. Tus palabras valen tanto como tú.
Tengo unas ganas de que entren ya en la carcel!!