Ivan Murray és l’autor del pròleg d’un llibre remarcable titulat <El llaüt, la barca de la Mediterrània>, volum que han escrit en combinació Bartomeu Homar i Bernat Oliver i que ha editat Document Balear. Segons ens conta Murray, els autors són un periodista i un historiador compromesos amb la nostra història i amb la sort que li espera al llaüt, barca tradicional mallorquina. Homar i Oliver han fet, insisteix Murray, un treball de resistència, en temps de decadència moral i econòmica, a favor de preservar la memòria del que ha estat a Mallorca la construcció naval tradicional.
Magnífica és la còrpora del llibre i el disseny de la maquetació. Tot de fotos de colors i en blanc i negre, algunes antiquíssimes, impreses en paper setinat. Reproducció de pintures, de cartells, dibuixos i il·lustracions diverses, enmig d’un munt d’històries divertides, anècdotes i curiositats sobre la història del llaüt i també sobre la història i les característiques d’altres barques també molt populars a Mallorca. La publicació inclou un glossari, una bibliografia, informacions transmeses oralment i fins i tot la reproducció del darrer inventari de llaüts que l’any 2010 va elaborar el Consell de Mallorca. Sens dubte un bon servei que d’aquests autors als aficionats a la mar que duen la curolla de les embarcacions en les que naveguen.
<El llaüt, la barca de la Mediterrània> és un llibre que fa divulgació dels aspectes tècnics d’aquesta embarcació, de les seves característiques morfològiques i de les que tenen altres barques nostrades, de l’evolució i canvis en el decurs del pas del temps. També de les dificultats per les quals han hagut de passar els mestres d’aixa i d’aspectes sociològics que han estat vinculats a la història del llaüt mallorquí. Certament l’obra suposa una important aportació a un tema poc estudiat fins ara i ho fa a través d’un enfocament que fuig dels llibres excessivament tècnics, de manual didàctic.
Els autors han tengut gust, en haver de decidir la metodologia divulgativa, perquè ens expliquen aspectes interessants des del vessant humà o econòmic, com ara el motiu pel qual la gent de la mar solia tenir un caràcter indòmit o també el fet que les classes dominants illenques tradicionalment hagin castigat la gent que vivia a les zones portuàries. També ens conten que la introducció del motor d’explosió trencà la noció del que fins en el aquell moment havia significat la mar, els motius, i quan va ser que la introducció del petroli i del motor d’explosió acabaren amb la tradició de navegar a vela i s’imposaren en el transport marítim. El que tota aquesta evolució va representar socialment i econòmica.
Per quins motius ha desaparegut, l’ofici de mestre d’aixa? Doncs els autors ens ho expliquen molt bé. L’etimologia de la denominació, la primera localització del llaüt. Un repàs històric prou documentat del que ha estat l’evolució de la barca a Mallorca, des de la prehistòria i passant pel Món Antic fins avui en dia. Ens diuen quina va ser la barca medieval de més gran dimensió. Els usos que va tenir la nostra barca durant les conflagracions bèl·liques i en els períodes intermedis. El llaüt com a barca ideal per al contraban, els motius. Els autors també ens expliquen per què el llaüt és de les poques barques que ha sabut perdurar fins ara, i les causes de la decadència en el decurs dels darrers quaranta anys.
El treball publicat fa molta divulgació de notícies històriques, sempre vinculades a la barca. Les tipologies del llaüt condicionades als diferents usos. Moltes dites mallorquines que hi estan relacionades i gloses. De quan remunta l’obligatorietat del pagament per fondejar a la badia de Palma? Les aportacions valuosíssimes que va fer l’Arxiduc Lluís Salvador. A partir de quan el llaüt va deixar de ser una barca funcional i va passar a ser una embarcació d’oci? Els autors ho han sabut explicar molt bé i també el motiu que va provocar l’endarreriment, ni més ni manco de 40 anys, de la implantació del motor als llaüts mallorquins.
Capítol ben entretingut de llegir és el dedicat als naufragis o al temps del contraban, tot farcit d’anècdotes ben divertides. Segons els autors, els avanços tècnics, sobretot en l’evolució dels motors, han fet que navegar en llaüt avui en dia no representi gaire dificultat; és per aquest motiu que ara la composició de les tripulacions no té res a veure amb la d’un temps. Per què durant els anys 60 i 70 del segle passat als mestres d’aixa els comanaren de construir els denominats llaüt senyor? Arribarà a desaparèixer, el llaüt? Per què l’any 1996 s’inventariaren 1.020 llaüts i l’any 2010 només 653?
El llibre l’han tancat amb capítols dedicats a la tradició del santoral que hi ha entre la gent de la mar i a les supersticions, amb una bona reproducció d’ex-vots. I també amb un capítol dedicat al llaüt com a font de creació artística. Pintors, literats, fotògrafs que han dedicat temps i enginy a la barca mallorquina, entre els quals, per cert, dos escriptors de la part de Ponent de Mallorca, en Pere Morey -<El llaüt de vela negra>- i en Baltasar Porcel –<La lluna i el Cala Llamp>.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.