L'apunt

El Comitè Olimpic de Catalunya

TW
10

Corria l'any 1992, de broma en broma, gairebé un quart de segle. Faltaven poques setmanes perquè comencessin els Jocs Olímpics de Barcelona. Un company de la Crida a la Solidaritat, en Ricard, i un servidor ens varem 'colar' a una conferència sobre dret i esport que se celebrava al col·legi d'Advocats de Barcelona i que inaugurava Juan Antonio Samaranch, un antic falangista que aleshores era president d'una de les organitzacions més corruptes del Món: el Comitè Olímpic Internacional.

Quan Samaranch va començar el seu discurs, ens varem aixecar, varem desplegar una pancarta a favor del reconeixement del Comitè Olímpic de Catalunya i varem llegir un manifest. En haver acabat, uns mossos d'esquadra, cordialment, ens varen detenir i identificar.

Notícies relacionades

En acabar la conferència, Samaranch va declarar «tenen raó els que demanen una major presència dels símbols catalans als Jocs» i es va comprometre a reconèixer el COC «el dia després» de que acabassin els Jocs de Barcelona.

Un quart de segle i moltes batalletes després, el COC segueix sense reconeixement internacional a causa del boicot sistemàtic que ha exercit l'Estat espanyol que ha usat, fins i tot, la guerra bruta per evitar-ho.

Aquesta és una de les moltes raons que expliquen que avui, al Principat, hi hagi una àmplia majoria social favorable a la independència.