Grup sí, grup no

Molt poc temps enrere, de fet fins fa tan sols uns mesos, la cortesia parlamentaria solia imposar-se i, amb l’excepció feta als independentistes bascos d’Amaiur que amb 7 escons, se’ls negà el 2011 el grup propi, habitualment s’havia fet una lectura flexible del reglament. Recordem a tall d’exemples Coalición Canaria els anys 1993 o 1996 quan amb quatre i tres escons respectivament va poder formar grup i tenir, per cert, un gran protagonisme o UPyD quan l’any 2011 amb cinc diputats però per sota del 5% dels vots requerits també en va poder formar.

Malgrat que es evident que es tracta d’un càstig per les votacions de desconnexió dutes a terme la setmana passada al Parlament de Catalunya, no deixa de sorprendre que es deixi a ERC com a únic grup parlamentari català. Serà qui representarà Catalunya al Congrés amb una major visibilitat. I això, sembla poc hàbil des d’una òptica unionista. Mes, quan l’antiga CiU, va donar suports decisius tant al PP com al PSOE, implicant-se en la governabilitat de l’estat en moments sovint complicats. I sorprèn, com no, que Podemos hagi votat en el mateix sentit que PP i PSOE. Les diferencies que havia anat marcant respecte al dos grans partits pel que fa a la qüestió catalana, aquesta vegada, no han existit.