Quan un servidor era un nin, les festes patronals dels pobles de Mallorca eren una successió de programes elaborats amb el mateix patró que semblaven sorgits de la rutina voluntariosa dels que sempre hi eren, més que de l'entusiasme col·lectiu d'una vertadera comissió de festes. El cicle començava per Sant Marçal i acabava a les festes des Vermar i tenien com a punt àlgid les mítiques revetles de Felanitx. Palma era un desert a l'estiu. Les ballades populars consistien en que un grup de senyores majors i les seves netes ballaven unes quantes peces. Quedaven dues colles de xeremiera a tot Mallorca; dels glosadors només n'havíem sentit a parlar i els cossiers tot just començaven a recuperar-se a Algaida.

Avui les festes de la majoria de pobles de Mallorca són un ésser viu i més sa que un gra d'all. Els ajuntament hi dediquen bons pressuposts, hi ha activitats per a tots els públics, la implicació a les comissions de festa s'ha multiplicat...

Avui a cada poble hi ha vàries agrupacions i més d'un grup de música tradicional, hi ha dimonis, bèsties de foc, batucades i grups de teatre. Molts pobles han recuperat els seus cossiers. Centenars de colles de xeremiers escampen el seu so per tots els racons de Mallorca, surten glosadors de davall de les pedres i les ballades són massives i inabastables.

La majoria de pobles de Mallorca tenen una fira a la Primavera o a la Tardor i unes festes lluïdes a l'estiu. I en pocs anys tots tendran, també, una 'neotradició'.

Les festes són un espai de socialització, de treball col·lectiu, de bauxa i alegria. Contribueixen a la integració dels nouvinguts, a la cohesió social i omplen aquell tresor anomenat 'Fer Poble'. La festa és vida. Batec col·lectiu i termòmetre de la vitalitat d'una societat.

Mallorca és més viva que mai a través de les seves festes populars i ho és gràcies a persones que hi han dedicat la seva vida. Podria apuntar molts noms, però resumiré les desenes que em venen al cap amb dos, que els representen a tots: Bel Cerdà i Toni Roig.