Unides les persones, les forces polítiques, per un objectiu comú, podem MÉS. La unió fa la força fa molts anys que ho sabem i que ens ho diuen les persones de bona voluntat que se senten d’esquerres. Moltes vegades ens han retret la diferència entre una dreta cohesionada, al si del PP hi trobam des de persones d’extrema dreta fins a altres que es consideren de centre, amb les esquerres, plurals, amb posicions diverses, que volen fer sentir la seva veu diferenciada.
Nova cita electoral el proper 26 de juny. Tenim una candidatura que suma tres forces d’esquerres: Esquerra Unida, Podem i MÉS. Una suma necessària ens deien aquestes persones d’esquerres, després dels resultats del 20 de desembre. Resultats que podem qualificar de moltes maneres, que hem analitzat exhaustivament. Profundament injustos per aquella força que tenint un milió de vots només aconseguí dos escons. Profundament decebedors per aquella altra que havia aconseguit uns magnífics resultats el mes de maig del mateix any.
No és una candidatura que agradi a tothom. Ho sé i així és la democràcia, la llibertat de triar aquelles forces que mereixen la confiança de les persones és un dret que hem aconseguit i al qual no volem renunciar.
No agradar és molt respectable, però desqualificar em sembla més difícil d’acceptar. Desqualificar una de les forces que han creat MÉS com el PSM, amb els arguments que ha abandonat el sobiranisme, la lluita per la nostra llengua i cultura em sembla molt injust i a més fals.
Sabeu que no he militat mai a aquest partit, ara em sent més agermanada que mai treballant conjuntament a MÉS des d’Iniciativaverds. He sentit arguments públics dient que MÉS ha virat cap a l’esquerra, de manera intel·ligent per persones dirigents molt preparades, abandonant el seu rumb cap el sobiranisme i la defensa del país.
Ni abandó ni gir exagerat cap a posicions més socials que sobiranistes. El PSM ha estat la força política que ha lluitat pel nostre país, per la nostra llengua i cultura, per la defensa del territori, durant més de quaranta anys. No es pot negar la seva trajectòria, amb els seus encerts i les seves errades. Ha tingut la valentia d’iniciar projectes unitaris com PROGRESSISTES, el 2004, la vegada que més a punt estiguérem de tenir una diputada, na Nanda Ramon, a les Corts espanyoles. Ha estat present al Bloc per Mallorca, a la legislatura 2007-2011.
Els seus dirigents, en Biel Barceló al seu davant, han tingut la gosadia, l’habilitat de formar MÉS per Mallorca, conjuntament amb Iniciativaverds, altres forces independents municipals i moltes persones independents que han triat una nova forma de fer política, més transparent, més oberta, més arriscada si voleu. Ha aconseguit el suport d’unes 65.000 persones, arreu de Mallorca, que han donat responsabilitats de govern a Ajuntaments, Consell i Govern de les Illes Balears.
Una aposta tàctica com UNIDES PODEM MÉS pot aconseguir un diputat de MÉS al Congrés i això no significa cap reculada, ni cap venuda, ni cap abandó. Significa la possibilitat real de fer sentir la nostra veu com a Illes Balears a les Corts, una veu imprescindible perquè el nostre petit país deixi de ser conegut com a terra de corruptes o d’estiueig de personalitats i de joves europeus.
No val desqualificar les dones i els homes del PSM per una aliança amb forces d’esquerres estatalistes, per cert, ambdues defensen el dret a decidir dels pobles de l’Estat, front a altres d’aquí que el neguen, considerant-se regionalistes. Altres forces d’esquerres d’àmbit català s’han unit a alguna d’aquestes, com ERC amb EUIB just el mes de maig passat, per aconseguir tenir veu als Ajuntaments.
No val desqualificar els homes i les dones del PSM per una aliança a les eleccions del juny, acusant-lo de no tenir prou coratge front a les reivindicacions de major autogovern. No és just.
Totes les opcions electorals són respectables, no cal repetir-ho. La campanya servirà per conèixer els programes, els compromisos amb la nostra ciutadania. La trajectòria de molts d’anys de lluita, al carrers, als pobles, i a les institucions també és un aval davant les persones que han de dipositar la seva confiança en els nostres representants.
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La llibertat de vot i el respecta al programa no crec que siguin paraules menors. Optar, en un moment molt crític, per prioritzar el be del país, malgrat en cap cas es renunciï a un dia ser sobirans, crec que es un acte de valentia, de capacitat negociadora i maduresa democràtica.
Som un altre votant del PSM des de que tinc ús de raó. M'ha fet molt mal veure com la "pota" d'esquerres (Iniciativa) ha aconseguit desbancar completament a la branca de país (PSM), diluïnt allò per lo que hem estat lluitant tants anys dins un partit espanyol que ens haurà digerit i deixat ens els ossos quan hagit passat aquestes eleccions. Em sento traït i dolgut. El meu vot serà per Sobirania i mai perdonaré al PSM (o lo que queda d'ell) aquesta traïció.
Ha quedat demostrat que una força sobiranista tota sola en unes eleccions generals no té res a fer per mor que malauradament al nostre país es vota en clau estatal. I van passant els anys i la veu de la nostra ciutadania no es capaç d'arribar a Madrid. Ara tenim l'oportunitat de tenir-la amb aquesta coalició i amb els acords entre les tres forces que la formen. Aquestes Illes, Unides Podem Més.
Jo fa més de vint-icinc anys que som militant i aquesta vegada no puc votar aquesta "coalició". MÉS ha deixat de ser un projecte pròpi per a convertir-se en una simple "confluència" de PODEMOS. Ho sent, però dia 26 m'aniré a la platja.
No estar d'acord amb això no és desqualificar. Mai negaré la bona feina que ha feta el PSM, ni la que fa i ha feta MES. Però, amb tot respecte i apreci, trob que aquesta amalgama electoral és una errada. No és un "Units" si no un "Supeditats". Animals de companyia, els hi han dit. I "Supeditats" no, no podrem més. Per més mig-diputat que s'hi tregui. I consti que m'agradaria equivocar-me.