Inspectors de treball: un nou oblit lingüístic

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) 1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana: "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) 1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html 1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus." ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) 1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Idò el que he vist tota la vida: els drets dels mallorquins que volem viure en la nostra llengua com es fa en situació normal a fer punyetes, i, d'ençà que va entrar la "democràcia", res més que actes simbòlics sobre la defensa de la nostra llengua, però res pràctic. Res que ens garanteixi els drets lingüístics, que continuen trepitjats un dia i un altra i un altra... Això és Espanya. I el nostre govern no és tan nostre des del moment que hi ha partits d'obediència central espanyola.

16h 17', 7-6-2016: per desgràcia, IB3 emet una altra pel·lícula en foraster.

Per en Negueruela,ergo per N,Armengol,la llengua del nostro pais,es una nosa. Periodistes d,ib3 esports,obligant a futbolistes mallorquins com xisco Jiménez,a exposar-se en l,altre llengua oficial,que no es el catala. ARRUIX ZIPAIOS.

En el minut 00:49:56 de la part de 10h a 11h del programa Al Dia del 24 de maig de 2016, trobareu la resposta corporativa d'IB3 a un comentari, sobre l'emissió de pel·lícules en castellà, d'un dels tertulians (Pep Verger) quan s'hi referia com una, entre altres, de les errades pitjors del Govern. La resposta d'IB3, en boca del presentador, és: "Me diuen que la pel·lícula en castellà és que ja estava adquirida d'abans i per no tudar-la, pues, se va projectar, se va emetre. No és que em vulgui posar corporatiu; però és la resposta que m'han passat i jo te la..., simplement, te la trasllat". ib3tv.com/carta?id=a70d9f3c-ccf1-4622-a16d-11fb04e355cf&type=RADIO

Res d'oblit. Per al Govern, tot això només són anècdotes; la normalització de la llengua no és prioritària. Basta veure com a IB3 (ràdio i televisió) encara hi ha bilingüisme, gonellisme i bledisme. Consenten, per exemple, el menyspreu i el perjudici del català que es produeix cada vegada que emeten una pel·lícula o una sèrie en foraster. L'excusa que han posat és que no volen tudar les pel·lícules doblades en espanyol. Increïble!