Aquests dies hem viscut de bell nou l'horror prop nostre. Ha estat a Brussel·les, com abans va ser París, aquí a la Unió Europea. I de cop i volta desapareixen dels telenotícies, dels diaris, de les xarxes, la tragèdia dels refugiats.

Ens commovem davant tanta barbàrie, les bombes a l'aeroport abans dels controls policials, al metro... Les ciutats s'omplen de policies i soldats armats, de homes i dones del carrer explicant les seves impressions, de càmeres mostrant els barris on vivien els belgues assassins. 

No hi ha paraules per manifestar la tristesa davant tant de dolor. I aquest dolor es manifesta amb les morts absurdes a Brussel·les i les morts absurdes a la mar, al nostre Mediterrani, de dones, criatures, homes que volen arribar a la costa per continuar el camí cap a Europa.

L'horror de la tragèdia, no es pot dir drama, de les persones que es veuen rebutjades a les fronteres europees i retornades a l'etapa turca. La indignació, la ràbia, davant les decisions dels caps d'estat europeus que vulneren els més elementals drets humans rebutjant l'arribada dels refugiats.

La ciutadania ha mostrat la seva solidaritat sortint als carrers de les principals ciutats de l'Estat espanyol. Ha recollit material i doblers per fer arribar als camps dels refugiats. Les organitzacions no governamentals que treballen allà mostren la seva impotència. Fins i tot l'ACNUR de Nacions Unides manifesta que no vol col·laborar amb aquesta decisió injusta, insolidària.

No podem comparar tragèdies, no pretenc fer-ho. Són iguals la tristesa, el dolor, que viuen les famílies dels morts a Brussel·les que les que viuen les persones refugiades a les portes d'Europa, a Grècia, a la frontera de Macedònia. 

Hem de tenir-los presents uns i altres. Hem de ser conscients que vivim temps bàrbars, si aquest adjectiu és sinònim de destrucció, horror, mort. Hem de ser conscients que hem de continuar mostrant la nostra solidaritat, el nostre rebuig a aquests governants inhumans. 

No penseu que no serveix per res, com diu alguna gent de dreta conservadora. Aquesta gent que opina que res pot canviar, que sempre hi ha hagut rics i pobres...Serveix i molt que la ciutadania europea rebutgi els seus caps d'Estat, que la gent jove, gent gran i madura, digui fort i clar que Europa ha de ser solidària. Que volem una Unió Europea oberta, conscient de la seva responsabilitat en la destrucció dels països d'origen dels refugiats. Volem una Unió Europea autocrítica amb la seva responsabilitat en les causes dels conflictes armats. Vergonya aliena, sent vergonya per aquesta Europa que no és la meva, vergonya d'aquestes persones que fredament tanquen les fronteres.

Volem mostrar la nostra solidaritat i la nostra indignació. I ho hem de fer amb consciència clara, amb compromís, sense treva, en la lluita per transformar aquesta realitat. Com a persones d'esquerres volem demostrar que aquestes decisions dels caps d'Estat europeus són exclusiva responsabilitat seva. No de la gent senzilla, solidària, que viu amb horror aquesta tragèdia, i mostra la seva ràbia al carrer, en actes solidaris, en donacions per ajudar en allò possible a aquestes persones.

Volem tenir-los presents,  no oblidar-los perquè desapareixin dels titulars. Hi són, independentment que ens els mostrin en portada o amb imatges. Volem ser solidaris, compromesos. conscients que aquesta realitat es pot transformar. Hem de mostrar la nostra rebel·lia davant tanta barbàrie!