Vergonya senyors de la Unió Europea que posau traves a l'entrada de les persones refugiades que fugen de la guerra, de Síria, d'Irak, Líbia, d'Afganistan...o de la fam que viuen als seus països. Vergonya senyors de Suècia, o de Dinamarca, o d'Alemanya,... que volen recaptar els doblers que duen per refer la seva vida amb les seves famílies.

Vergonya senyors dirigents dels Estats, i alguna senyora també, que obliden la solidaritat amb la qual en èpoques passades del segle XX rebien els exiliats i refugiats d'arreu del món que fugien de dictadures que els perseguia. Vergonya per l'oblit i més vergonya encara per la substitució de la solidaritat per por, per xenofòbia, per no combatre l'absurda “por al nouvingut”.

Vergonya i més vergonya haurien de tenir per plantejar com a única sortida més repressió, més enduriment de les condicions d'acollida. Vergonya per no ser solidaris i generosos amb tanta gent, dones, homes, infants de totes les edats, que es veuen obligats a sortir de la guerra, de la destrucció, de la manca d'allò més elemental per viure a ca seva.

Les imatges de la mort en aigües mediterrànies es repeteixen, les vérem durant l'estiu, ara a l'hivern es mantenen. Barques atapeïdes, fràgils enmig de la mar, arriben a les costes gregues o italianes.Volen iniciar un llarg camí fins a les terres on viuen els seus familiars o amics i coneguts, terres alemanyes, angleses, nòrdiques. I es troben amb fronteres, amb polícies, amb normes i més normes que els impedeixen la lliure circulació.

Els grans dirigents europeus que veiem als telenotícies reunits una vegada i altra no arriben a posar-se d'acord en allò tan elemental com repartir-se els nombres de persones refugiades que poden acollir al seu país. La resposta generosa de molts pobles d'aquí oferint el seu ajut material va ser notícia fa uns mesos. El govern de les Illes Balears posà fil a l'agulla i ja parlà amb entitats i organitzacions especialitzades per habilitar espais, llocs provisionals on poguessin viure els primers mesos aquestes families, en bones condicions. Altres ciutats com Barcelona fins i tot envià la seva batlessa a veure els camps de refugiats per preparar la rebuda.

El govern del Sr.Rajoy, del Sr.Guindos, del Sr.Garcia Margallo, en funcions ara, no ha fet res, no ha accelerat l'acollida. Continua assistint a les reunions europees i continua callant.

Mentre veiem mesures més restrictives com les del govern danès, ractificades pel seu Parlament. A la vegada no es combat amb força i mitjans l'ideologia xenòfoba, no es fan campanyes solidàries des de les institucions europees. S'obliden de la història recent del segle XX?

Ningú abandona ca seva voluntàriament per córrer riscos innumerables fins i tot amb perill de perdre la seva vida o la dels seus familiars. Ho hauríem de reflexionar. I afegir a aquesta reflexió el perquè de les guerres a Síria, a Líbia, a Irak, a Afganistan... qui ven les armes als diferents bàndols?

Fa dos dies la premsa recollí la notícia, en petit format, que l'Estat espanyol ha augmentat molt la venda d'armes a l'”amic” Aràbia Saudita. On van aquestes armes?

Cavallers de la UE, del govern en funcions espanyol, vergonya!

Transformem la nostra indignació en propostes i lluita per canviar la política dretana i xenòfoba d'aquests dirigents europeus!

Volem una Europa solidària, acollidora i generosa com va ser en altres moments de la història.