No se si fa més ràbia o més rialles. Ara na Marga Prohens i na Núria Riera, en nom del Partit Popular, surten públicament a demanar que hi hagi consens en matèria de política lingüística. Demanen «una convivència igualitària entre les dues llengües oficials, sense imposició de cap d'elles» i la «no discriminació per raons lingüístiques». La mateixa gent que no dubtà a rompre per primera vegada des de la seva aprovació el consens que significava la Llei de normalització lingüística de 1986. La mateixa gent que no dubtà a legislar a favor de la supremacia de la llengua castellana i de la subordinació de la llengua pròpia d'aquesta terra. La mateixa gent que no volgué dialogar ni quan se'ls va demanar amb manifestacions massives o, fins i tot, fent vaga de fam. La mateixa gent que quan els adverties (i jo ho vaig fer en públic i en privat) que rompre el consens tendria conseqüències se'n reien, ara és la gent que es fa l'escandalitzada i se'n recorda de les bondats del consens.
Un consens que, com diu la dita, en ser mort el combregaren.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:
"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:
"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"
("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)
-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",
http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html
-1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)