L'apunt

Consens? Ara?

TW
4

No se si fa més ràbia o més rialles. Ara na Marga Prohens i na Núria Riera, en nom del Partit Popular, surten públicament a demanar que hi hagi consens en matèria de política lingüística. Demanen «una convivència igualitària entre les dues llengües oficials, sense imposició de cap d'elles» i la «no discriminació per raons lingüístiques». La mateixa gent que no dubtà a rompre per primera vegada des de la seva aprovació el consens que significava la Llei de normalització lingüística de 1986. La mateixa gent que no dubtà a legislar a favor de la supremacia de la llengua castellana i de la subordinació de la llengua pròpia d'aquesta terra. La mateixa gent que no volgué dialogar ni quan se'ls va demanar amb manifestacions massives o, fins i tot, fent vaga de fam. La mateixa gent que quan els adverties (i jo ho vaig fer en públic i en privat) que rompre el consens tendria conseqüències se'n reien, ara és la gent que es fa l'escandalitzada i se'n recorda de les bondats del consens.

Notícies relacionades

Un consens que, com diu la dita, en ser mort el combregaren.