L'apunt
Consens? Ara?
No se si fa més ràbia o més rialles. Ara na Marga Prohens i na Núria Riera, en nom del Partit Popular, surten públicament a demanar que hi hagi consens en matèria de política lingüística. Demanen «una convivència igualitària entre les dues llengües oficials, sense imposició de cap d'elles» i la «no discriminació per raons lingüístiques». La mateixa gent que no dubtà a rompre per primera vegada des de la seva aprovació el consens que significava la Llei de normalització lingüística de 1986. La mateixa gent que no dubtà a legislar a favor de la supremacia de la llengua castellana i de la subordinació de la llengua pròpia d'aquesta terra. La mateixa gent que no volgué dialogar ni quan se'ls va demanar amb manifestacions massives o, fins i tot, fent vaga de fam. La mateixa gent que quan els adverties (i jo ho vaig fer en públic i en privat) que rompre el consens tendria conseqüències se'n reien, ara és la gent que es fa l'escandalitzada i se'n recorda de les bondats del consens.
També a Opinió
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- Ha mort Francesc Moll i Marquès, fundador del GOB, hereu de Can Moll i editor compromès amb la llengua catalana
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- Aquests són els municipis de les Balears al top 100 de demanda de lloguer
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana: "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus." ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Barco a tot pancatalanisme .. Fora, ARRUIX de Sa Nosrra Terra ...!! Volem es Mallorquí nostro ..!! Catala a Catalunya ..!! Fora de ses Nostres illes !! Mai mos sentirem des rollo politic inventat des pastissos catalans ..
No és el mateix "d'aquí a allà" que "d'allà a aquí". d'"aquí a allà" pot esser costa amunt i d'"allà a aquí" costa avall.
Partit Popular=sepulcres emblanquinats