Cada dia que passa les ciutats i pobles que habitam són cada vegada menys nostres i més de les iniciatives privades, ja siguin bars, restaurants, botigues o hotels. Caminar pel carrer, en molts casos, s’ha convertit en una cursa d’obstacles per esquivar cadires, pissarres, taules, cossiols gegants… Amb la diferència que no guanyes cap medalla, sinó que els teus desplaçaments i trajectes es compliquen a marxes forçades.

Fa anys que visc a Barcelona i amb els anys he pogut veure l’evolució de la Marca Barcelona. Una marca, un model, que no va ser creat per satisfer les necessitats de la població, sinó per satisfer les necessitats (i exigències) d’un sector privat que se sap amo de gairebé tot. Els canvis urbanístics de les ciutats no són casualitats o simples reformes, tenen una clara intencionalitat política: el Passeig del Born n’és un clar exemple.

El PP, en el seu afany privatitzador, va obrir la veda al Born a través de la seva estimada metodologia: un decret. Amb caràcter de prova i de caire temporal però que permetia ocupar de terrasses un dels pocs espais per passejar que queden a Palma. Recordau quan es podia caminar per la vorera del Bar Bosch? I podeu recordar quantes terrasses hi havia a la plaça d'Espanya i quantes n'hi ha actualment? O recordau quan es podia seure devora la font de la Plaça d’en Coll? I la solitud de l’olivera de Cort que ara es veu exposada davant una trentena de taules? Esper que ho recordeu, perquè ara aquests escenaris no existeixen i, malauradament, si el consistori no hi posa remei, no tornarà a existir mai. Si no anam alerta, com ha passat a Barcelona, les nostres places i passatges apareixeran un dia amb el cartell de “Prohibit jugar a la pilota”, no fos cosa que les criatures molestassin a la clientela dels negocis.

Les persones necessitam espais de trobada i espais on poder relacionar-nos sense haver de consumir per fer-ho. El Born sempre ha estat un dels espais de relació i passeig de la nostra ciutat i omplir-lo de terrasses ens aboca a un model de ciutat excloent. S’exclou a qui no pot consumir, s’exclou a qui no vol passar per l’aro, s’exclou a qui no tengui un compte corrent amb les quatre o cinc xifres necessàries per poder trepitjar certs espais. És una vergonya que certes persones de la restauració i l'hoteleria es puguin permetre el luxe de fer un xantatge totalment hipòcrita a la ciutat i al consistori dient que si les terrasses no s'ubiquen on elles diuen, tancaran els seus establiments i deixaran sense feina a molta gent, quan les dades de precarietat i explotació laboral en aquests dos sectors són les més elevades a ca nostra. Que els amos de negocis amb preus prohibitius i espais privilegiats s'erigeixin com a defensors de la classe treballadora fa, si més no, una mica d'olor a manipulació per aconseguir, precisament, continuar acumulant beneficis. Uns beneficis que ens podrien explicar en quin percentatge reverteixen en coses positives per la nostra ciutat, per exemple. Ho dic perquè ja posats a fer xantatge, com a mínim que sigui amb una cosa amb què ens puguin intentar convèncer.

El Born, com altres grans carrers de Palma, han de poder continuar fent la funció de passeig ample i, fins i tot, fer-lo més accessible per a tothom. Si realment es vol rompre amb el passat i les seves polítiques, amb el Born el nou consistori té l'oportunitat de no cedir més espai a allò privat i fomentar una ciutat que no posi per davant el consum i el benefici, sinó a les persones i les seves necessitats. L'Ajuntament de Palma ja té exemples dels desastres urbanístics i les desigualtats que han creat a les ciutats certs models, ara la qüestió és no reproduir-lo. Rodau tot el món que volgueu, però tornau al Born autèntic de trobada i relació.