La figa de ta tia
Dilluns, quan vaig arribar a classe, tots els meus alumnes ja sabien el significat de La concha de tu madre. No els havien calgut cap explicació filològica addicional per copsar-ne el valor metafòric, ni tampoc varen tenir cap dubte de la filiació lingüística de l'expressió. Tothom la considerava ben castellana. Ningú no va sostenir que el qui la pronuncià, Javier Mascherano, parlava argentí, idioma diferent del castellà. Tampoc no s'obrí cap escletxa en aquest sentit a la premsa. Si la varen entendre va ser se'ns dubte pel context. El context sociocultural – que diu que tot allò que pronuncia un hispanoparlant en la seva llengua és castellà- i per altra banda el context intrínsec on es pronuncià la frase, que era prou aclaridor. Com que el tema docent hi abocava els vaig contextualitzar una altra frase: en un bar de menú de sis o set euros s'hi anuncia un plat que és bistec de porc amb creïlles i ensalada. Els vaig demanar si havien entès quins ingredients contenia el plat anunciat. Em miraren amb la mateixa cara que mirarien un cambrer que els oferís la carta en xinès. No abjuraren de la unitat de l'idioma perquè no tocava però no foren capaços d'endevinar fàcilment l'ingredient indià. Vaig consolar-los dient que s'ha progressat. Els pares d'una amiga meva del sud del País Valencià varen anar de viatge una mica més al nord de l'Ebre i anaren a un restaurant. Es queixaren fort a la filla – era del nostre gremi- dient que no entengueren la carta perquè estava en català. La filla els demanà: i què posava, per exemple. Ells contestaren: carxofes. Acte seguit els vaig enflocar la figa de ta tia. Restaren muts, com qui contempla un orat. Fora de joc. A poc a poc recuperaren les constants vitals docents i la reiteració de la frase amb traducció simultània a l'argentí els va ajudar a treure el gat del sac.
També a Opinió
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- Multada il·legalment amb 200€ per portar el CAT a la matrícula del cotxe
12 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
MALLORCA and BALEARIC ISLANDS ARE NOT CATALUNYA AND THE INVENTED PASSTISSOS CATALANS ...!!!! ARRUUUIX DE CA NOSTRA ..!!! Sempre Mallorquins i Balears, Catalans .. ni de Conya..!! BARCOOOO ...!!! ESpanya ens ROBA..!!! ah ah ah.. millor .. MAFIA PUJOL ENS ROBA ..!!!
Trumfes, trumfos, patates, pataques, creïlles, queredilles.. la riquesa de vocabulari del català és un plaer i un goig. Sempre me'n faig creus de quanta riquesa tenim per dir la mateixa cosa enfront la pobresa uniformatitzadora de l'espanyol. I sempre és un plaer voltar per terres de parla nostrada i sentir els mots, els seus accents i les seves variants.
Doncs al Pallars i a l'Alt Urgell de les patates en diem també trumfes! Ja també duria els meus fills a l'escola de'n Rafel!
A que te aproveche. Per ta ideologia faries millor de portar-lo a l´escola de tauromàquia. I potser no et caldria ni tan sols pagar la inscripció, per espanyol..
Futbolero, gañán, sectario, y con menos mundo que una piedra. Así le va a nuestro sistema educativo...
Les patates, en catalá també es diuen Creïlles. Quan aquest tubèrcul va arribar d'Amèrica, no duia el seu nom, que arribá més tard: patata. A França encara li diuen Pomme du terre (Manzana de tierra) y a Espanya li deien "Criadillas de tierra". Quan mes tard arribá el nom, adoptaren a tota Espanya PATATA, pero el catalá es va quedar amb les dues paraules: Patata i Creïlla (deformació arcaica de criadilla). Jo si que li enviaria els meus fills a classe!
@ Cultito La cultura sempre ha sigut clara i directa amb les expresions, ès que Camilo José Cela castelufo faxa que denunciá molts de companys, seus amollava "no hay que confundir el culo con las témporas" era una finura, a Mazurka para dos muertos, `parla de "las siete señales del hijo-puta," i de la famella que "tenia los pezones como castañas" i no ezagero, ah, això fa riura, això ès lliteratura d'un Nóbel d'España, en mallorquí solem dir, has pixat fòra des test. Dalis canya Rafel, a aquets ignorants de la seua pròpia llengüa.
@ que te aproveche Si et fa por que un mallorqui "ordinariote" eduqui es teus fills, ja saps on no els has de dur a educar, a Mallorca. I és que, d'"ordinariotes" (si tractar temes lingüístics com aquest et resulta "ordinariote") n'hi ha pertot, i ho saps. Així que, de ben segur, es teu problema no és s'ordinariesa, sinó que aquesta sigui mallorquina.
Joan Capó, més a favor de l'autor. Més atenuant encara seria.
Molt bo, Rafel!! Així és!