Dilluns, quan vaig arribar a classe, tots els meus alumnes ja sabien el significat de La concha de tu madre. No els havien calgut cap explicació filològica addicional per copsar-ne el valor metafòric, ni tampoc varen tenir cap dubte de la filiació lingüística de l'expressió. Tothom la considerava ben castellana. Ningú no va sostenir que el qui la pronuncià, Javier Mascherano, parlava argentí, idioma diferent del castellà. Tampoc no s'obrí cap escletxa en aquest sentit a la premsa. Si la varen entendre va ser se'ns dubte pel context. El context sociocultural – que diu que tot allò que pronuncia un hispanoparlant en la seva llengua és castellà- i per altra banda el context intrínsec on es pronuncià la frase, que era prou aclaridor. Com que el tema docent hi abocava els vaig contextualitzar una altra frase: en un bar de menú de sis o set euros s'hi anuncia un plat que és bistec de porc amb creïlles i ensalada. Els vaig demanar si havien entès quins ingredients contenia el plat anunciat. Em miraren amb la mateixa cara que mirarien un cambrer que els oferís la carta en xinès. No abjuraren de la unitat de l'idioma perquè no tocava però no foren capaços d'endevinar fàcilment l'ingredient indià. Vaig consolar-los dient que s'ha progressat. Els pares d'una amiga meva del sud del País Valencià varen anar de viatge una mica més al nord de l'Ebre i anaren a un restaurant. Es queixaren fort a la filla – era del nostre gremi- dient que no entengueren la carta perquè estava en català. La filla els demanà: i què posava, per exemple. Ells contestaren: carxofes. Acte seguit els vaig enflocar la figa de ta tia. Restaren muts, com qui contempla un orat. Fora de joc. A poc a poc recuperaren les constants vitals docents i la reiteració de la frase amb traducció simultània a l'argentí els va ajudar a treure el gat del sac.

Segurament el Barça faria un favor al país – un més- si ensenyava aquesta expressió als seus jugadors i els motivàs a emprar-la durant els partits. En primer lloc pel valor referencial que té el club. Ja sabem que els jugadors són molt mediàtics i que una aclucada d'ulls seva és més efectiva que una norma. A més si podien aplegar-ne mitja dotzena llarga d'arreu del domini lingüístic i posar-les en pràctica vendrien a suplir o atenuar, si més no, la tasca pedagògica que fa d'un espai comú audiovisual. També farien un favor immens a la percepció latent i real de la unitat idiomàtica. No cal dir que també propiciaria la coneixença del domini lingüístic de la llengua més enllà dels seus estrictes límits geogràfics. A més d'aquests avantatges simbòlics, en tendria d'altres pràctics.

Per una banda seria plenament constitucional. No hi hauria por d'una sanció de la UEFA, ni de la Federació Espanyola de Futbol. I a més a més, donaria compliment a l'article 3.3 de la Constitució, cosa que encara no ha fet mai de forma explícita el govern de l'estat. En aquest sentit també podria ser un atenuant per pro constitucionalista. També ho seria, atenuant, perquè- en el cas improbable que fos pressentit com un insult, com veurem més endavant- faria referència a un parent de segon grau de l'àrbitre o del jutge de línia. I si han sentit una mica el debat hauran percebut que si es demostrava que en comptes de dir madre – parentiu de primer grau- fos hermana – parentiu de segon grau- hi hauria atenuants.

Altrament no podria ser percebut com un insult. Ja sabem com són de lloscos els cambrers al·lòglotes de les Illes quan els demanes un cafè amb gel o un cafè a llet. No n'entenen ni pruna, ni el volen entendre. Com podrà entendre un jutge futbolístic aquesta expressió quan ha d'estar pendent del joc i les seves vibracions? Vista la miopia lingüística que mostren per l'aprenentatge d'altres llengües és més que evident que hauran de passar lustres perquè la puguin entendre.

Finalment, seria un símbol de normalitat del país. Les expressions circulen de sud a nord, d'est a oest.

Ara bé, potser, susceptibles com són, faran una circular als àrbitres perquè en casos com aquests treguin la roja directa. O qui sap si una interlocutòria del Tribunal Constitucional podria alterar les regles del joc. Podem esperar qualsevol cosa.