El passat diumenge 4 d'octubre vaig anar d'excursió amb els amics de fita a fita pel camí de l'Escolta de Son Mas fins a Can Costa vorejant els penya-segats i gaudint del litoral de la Tramuntana: des de la punta del Cavall, a Banyalbufar, fins a Sa Foradada, a Deià. El Camí de l'Escolta és una via de titularitat pública que ja apareix documentada del segle XVI recentment restaurat per l'Ajuntament. Com es va explicar el mestre Joan Carles Palos aquest camí segles enrere, servia per vigilar i albirar la presència de naus enemigues, amb les patrulles nocturnes que amb el silenci de la nit paraven atenció per si ‘escoltaven res’. Aquesta tasca de vigilància costanera es complementava amb els torrers des de les talaies i amb les guardes secretes ran de mar.

A més a més dins l’Any Arxiduc Lluís Salvador, amb motiu del centenari de la seva mort, el camí permet visitar els sis miradors que l’Arxiduc manà bastir sobre aquest bell paratge: el mirador del Barranc, del Port, de Sa Volta de s’Escolta, de Sa Font Figuera, de Can Parròquia i de Sa Vorera. Una mostra espectacular de la xarxa de camins de miradors que bastí l'Arxiduc al llarg de la costa perquè tothom pogués admirar la bellesa d’aquell entorn natural. Tal com remarcava ell mateix: «Tot el món podrà entrar lliurement a la casa de Miramar», era el seu lema. Un espai que sis segles abans va contemplar Ramon Llull (al que recordarem l'any 2016). O sigui, ens trobam amb un camí públic amb un gran valor paisatgístic i cultura, un patrimoni comú que no té preu.

Ja durant l'excursió ens vam trobar excursionistes que s'havien tornat cap enrere al trobar-se tancat el tram final del camí, a Sa Torre i efectivament quan vam arribar a aquest punt ens vam trobar una porta amb el cartell "camino particular prohibido el paso". Quan vam demanar pas als propietaris del xalet que han tancat el camí aquests es van negar obrir i ens van dir que ens donessin la volta, cal dir que estam parlant d'un tram d'uns 30 metres que permet accedir al mirador de la Vorera -dit popularment torre de Can Costa- i fer l'excursió circular tornant a Valldemossa per la carretera. Per sort en Joan Carles tenia el telèfon del batle que va enviar al regidor de medi ambient i a la policia local, així i tot fent aquest desplegament institucional un diumenge al migdia els tancadors del xalet van mantenir la seva actitud xulesca i es van continuar negant a obrir la porta. Va ser el mateix regidor de medi ambient, en Toni Colom, qui va haver de trencar amb unes tenalles el pany de la porta. Hauran estat multat els tancadors del camí? No em consta i normalment les institucions no sancionen aquests tancaments. Es tornarà a tancar el camí? L'experiència em diu que davant de la falta de sancions els propietaris tornen a tancar i els excursionistes o bé per desconeixement o per evitar ficar-se en embolics no denuncien.

Com és possible que encara avui en dia hi hagi tant de camins públics tancats a la Serra de Tramuntana i alguns amb convivència o el suport de les institucions públiques? Com és possible que se segueixi consentit aquest abús al Patrimoni de la Humanitat. La millor manera de celebrar i recordar enguany a l’arxiduc Lluís Salvador, i l'any que ve a Ramon Llull seria una actuació contundent de les institucions públiques per obrir i condicionar tots els camins públics tancats. No deixem que uns pocs s'apropien del que és comú, recuperem el nostre patrimoni paisatgístic i cultural.