Aquesta és la pregunta que es fan aquests dies els ciutadans que es fan preguntes. D’on surt tanta tela?
L’acudit a la darrera plana d’Ultima Hora d’ahir era ben il·lustratiu. Hi ha publicitat del PP fins a la sopa. Estic convençut que un dia d’aquests em sortirà un llapis del PP de dins la sopa del menú.
D’on surt tanta tela? El Partit Popular ha fet una precampanya i ens amenaça amb una campanya intenssissima i omnipresent.
Primer va ser la que abans de dia 4 de maig em semblava una bona idea: el poming. O sia, anar penjant als poms de les portes de les cases de Palma i la resta de municipis, una propaganda amb forma de llapis per un costat i de ganxo per l’altre. Però és clar, dia 4 de maig, el dia abans de la gran i exitosa Diada per la Llengua i l’Autogovern, véngueren a les oficines de l’OCB dues persones que deien pertànyer al departament de medi ambient de l’empresa municipal EMAYA i m’informaren que repartir fulls publicitaris per Palma és il·legal. Bé, ells parlaven dels fulls editats per l’OCB i no dels presentats en roda de premsa pel conseller –ves per on- de Medi Ambient. Però com que la normativa deu ser per tothom igual, la conclusió que n’hem d’extreure és que el departament de Medi Ambient d’una empresa municipal de Palma considera que el Conseller de Medi Ambient va anunciar davant la premsa que la campanya del PP infringiria el reglament de, com a mínim, l’Ajuntament de Palma.
Més coses que un reglament municipal deu infringir el sistema d’accés als telèfons mòbils de qualsevol persona que passi per la plaça Espanya amb el bluetooth activat...
Però la pregunta més pertinent és d’on surt tanta tela? N’hi ha per tot. A l’habitual i gegantesca tela de la cantonada Avingudes – general Riera, n’heu d’afegir tres teles a la plaça d’Espanya, una a la rotonda de la carretera de Manacor, una altra a Inca... a tres quilos cada una, tu. Molta tela, no?
Cada una de les immenses teles en que alguns candidats del PP, acompanyats d’un dibuix no animat, ens somriuen, valen, només de fabricació amb voltant de 18.000 euros. Exhibir-les durant un mes no sé que pot arribar a costar. A veure si resultarà cert que el senyor Matas és un mag de les finances. A veure si no només fa virgueries amb els seus comptes personals i també dóna una mà, a les hores lliures, al gerent del partit, cunyat seu, per cert.
D’on surt tanta tela per poder penjar tanta tela? Es pot interrogar un ciutadà qualsevol de qualsevol banda de les Illes Balears a qui ningú li vengui euros a quatre cèntims.
Seria bo que qualcú formulàs la pregunta i seria també interessant conèixer la resposta. Fins ara el PP balear s’ha fet el gallec i ha contestat les preguntes amb preguntes, però aquesta és una qüestió fonamental i de vital importància. D’on surten els doblers per finançar una campanya publicitària tan omnipresent i tan aclaparadora com la que està fent el Partit Popular de les Balears.
D’on surten els doblers de tants diaris gratuïts al servei del PP?, d’on surten les misses de tanta propaganda als opis i tanques? D’on surten les peles per pagar tant anunci? D’on surten els doblers per pagar els apoderats i interventors que cobren 80 euros per hom per treballar durant el dia de les eleccions?
Pel bé de la democràcia els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears, hauríem de saber d’on surt la doblerada que té com a objectiu convèncer els 8.000 electors indecisos que, probablement acabaran per decidir les eleccions del 27 de maig.
