Molt de renou s'ha pogut sentir aquests dies des del minut 1 en què la proposta de desplegar els estudis universitaris de medicina a les Illes Balears s'ha posat damunt la taula. Renou potser necessari, i que em dóna peu a banyar-me, en tant que persona d'esquerres i que mirant de mantenir els peus a terra, creu en la necessitat d'un canvi profund en la nostra realitat social i econòmica. Aquí van alguns arguments per als qui encara dubtau sobre aquesta qüestió:

En primer lloc, el cost i els beneficis. Des d'una perspectiva progressista, moderna, o si voleu, humanista, mai no s'haurien de considerar ni l'educació ni la salut com una despesa i sí com una insversió. Cert és que el moment econòmic i pressupostari no és el millor, però tampoc no es pot menysprear el fet que allà on s'han implementat els estudis de medicina, aquests han suposat un motor de creixement econòmic, sobretot a partir de la recerca. De fet, si es vol entrar en detall a les xifres, als Estats Units per cada dòlar invertit retornen entre 8 i 12; a Canadà, l'impacte econòmic de l'activitat supera el 3,5% del PIB; o a Catalunya, sense anar més enfora, per cada euro invertit en retornen tres, en forma de fons de recerca arran de la tasca investigadora.

En segon lloc, hi ha un retorn que no sols és econòmic, sinó social: convé no oblidar que les nostres Illes, per mor de la insularitat, tenim un dèficit important en metges especialistes, i som a la coa de l'estat pel que fa a metges per habitant: sí, a la coa! La nova facultat no sols compensaria aquest tema que al cap i a la fi és de salut pública, sinó que podria millorar altres indicadors a tenir en compte, com una millor qualitat en l'assistència sanitària en general, que acaba redundant en la millora de l'esperança de vida, per exemple.

Des de la perspectiva de les relacions de poder tampoc no puc compartir les opinions contràries a la facultat de medicina que des de posicions d'esquerra menystenen un factor del qual no se'n parla tant: la possibilitat que tot aquest potencial sigui acaparat per una universitat privada al servei del lobby sanitari local o multinacional, un risc realment existent. Aquest punt és gairebé tan important com el del temps: si les places docents associades a la nova facultat no es demanen ara, ja, el cupo es perdria en benefici de la universitat privada o d'altres universitats de l'estat.

Finalment, hi ha l'aposta compartida per molts, que convé no deixar en pura retòrica, d'apostar per la innovació i un canvi de model econòmic si volem una vida millor per a la majoria. Si volem diversificació, i anar construint una economia del bé comú que no pivoti exclussivament entorn al turisme, convendria no perdre de vista que la implementació dels estudis de medicina juntament amb un institut de recerca biomèdica acreditat són un element clau d'especialització econòmica intel·ligent, com bé es reconeix des d'Europa.

Podem dir no a tot això, quan es suposa que inauguram una etapa de canvi polític en què hem de posar els pilars d'un canvi també de model social i econòmic a mig termini, generador de dignitat i de prosperitat compartida? Jo crec que no, i per això dic SÍ a una facultat de medicina balear, pública i al servei de  totes i tots.