Caciquisme al segle XXI

En moltes circumstàncies actuals he de mirar més d'una vegada el calendari per confirmar que ens trobam el 2015 i no en plena crisi de la Restauració, a principi del segle XX; amb una constitució desfasada, una monarquia restaurada qüestionada, la crisi dels dos grans partits del moment... i un sistema caciquil en el qual formalment havia un estat de dret però a la pràctica el poder real es trobava en mans dels cacics. A Mallorca entre tots els cacics destacava en Joan March Ordines, en Verga, conegut també com el darrer pirata del Mediterrani o el banquer d'en Franco, totpoderós econòmicament controlava a polítics periodistes, jutges... i a part de la població amb tàctiques clientelars, subministrant favors i exercint una protecció paternalista.

L'any 1934 en Joan March va comprar, ja unificada i consolidada en tota la seva extensió, la finca de Ternelles passant per tant a controlar el camí públic que travessa la finca per arribar al Castell del Rei (un dels tres castells roquers de Mallorca i Bé d'Interés cultural ) i finalment a Cala Castell. També va adquirir altres propietats al costat del mar (Sa Vall, Mossa, Ses Comunes, Cosconar...) no embriagat per la bellesa del seu paisatge o perquè intuís abans que ningú l'arribada del turisme dues dècades després sinó per exercir amb la màxima comoditat possible el contraban.

Durant tot el segle XX l'excursió pel camí de Ternelles va ser molt popular entre turistes i mallorquins, fins i tot Foment de Turisme hi organitzava excursions cada any. A la mort d'en Joan March, Ternelles va passar a ser propietat de la seva néta Leonor March, representada per a l'entitat mercantil MENANI S.A., que al manco des de la dècada de 1980 intenta privatitzar el pas per la finca encara que seguint la vella tradició caciquil de favors i paternalisme, es podia continuar accedint al camí públic si es tenia el permís de la "Senyora" o si li queies en gràcia el guarda de la barrera, i deixa anar a cercar el pi de Sant Antoni.

A partir dels anys 90 s'han succeït recursos, plets, judicis, sentències... a la vegada que va sorgir una reivindicació i lluita popular canalitzada a través de la Plataforma Pro Camins Públics i Oberts davant la falta d'empenta del Consell Insular de Mallorca i l'Ajuntament de Pollença. La família March ha utilitzat totes les eines al seu abast que són múltiples i poderoses per aconseguir apropiar-se del camí públic. Dins aquest procés hem observats atònits com un camí públic perfectament documentat des de fa segles (ja el 1397 el virrei demanava al batle de Pollença arreglar el camí) ha estat considerat privat per un tribunal i com la propietat utilitzava de forma farisea arguments mediambientals, com la protecció del voltor negre, per aconseguir que l'Ajuntament de Pollença i Consell, fixessin una absurda limitació diària de 20 persones d'accés al camí. Dins aquesta situació surrealista sembla que als voltors negres els molesta les persones caminant en una finca amb una extensió de 1.270 hectàrees, però no les obres fetes a la finca, que sigui un vedat de caça major o els desplaçaments en quads per la zona. Dins aquesta línia falsament mediambiental la família March va aconseguir que el Pla d'ordenació de Recursos Naturals de la Serra de Tramuntana, fet a mida per en Jaume Font, declarés com zones d'exclusió diferents zones de Ternelles com el Castell del Rei i, segona interpretació de la propietat, acceptada pel Tribunal Superior de Justícia a les Illes Balears, també Cala Castell. Precisament ha estat aquesta suposada zona d'exclusió de Cala Castell la que ha servit a la propietat per aconseguir la darrera sentència on el Tribunal ha anul·lat la servitud de pas o d’accés a la mar, el que pot permetre a la propietat tancar el camí. I parlo de suposada zona d'exclusió perquè una vegada més la Plataforma Pro Camins Públics i Oberts ha deixat en evidència a les institucions al demostrar objectivament amb els plànols del PORN que realment la platja i la zona de bany de Cala Castell no són zona d’exclusió, sinó que la zona de la platja està zonificada com a zona d’ús compatible i la zona de bany no té cap zonificació.

El normal a un estat de dret al segle XXI seria que una sentència com la del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears fos anul·lada, per fonamentar-se en una falsedat que es pot demostrar objectivament, però pràcticament res del que ha passat amb el camí públic de Ternelles ha estat normal fins ara i només ha aparegut el sentit comú i la raó quan els ciutadans ens hem mobilitzat i lluitat pel que és de tots.