Fa una grapada d’anys l’eurodiputada Rosa Estaràs va fer unes declaracions, amb motiu d’un conflicte lingüístic esdevingut a la sanitat balear –alguns metges i personal d’infermeria varen rebutjar el requisit del coneixement del català per poder exercir la feina a les illes-, doncs Estaràs va dir que tant si agradava com si desplaïa, els illencs de parla mallorquina, també eivissencs i menorquins, tenien els drets lingüístics limitats per la legislació, ara encara vigent, autonòmica i estatal. Tenia raó, Estaràs; potser no la raó moral, però sí la raó pragmàtica, legal. També va dir que l’OCB i l’STEI polititzaven innecessàriament el tema de la llengua.

A una funcionària de l’ajuntament de Calvià, d’això ja fa molts d’anys, abans d’en Carlos Delgado, li va passar un cas de conflicte lingüístic i encara després segurament a altres funcionaris també. Una usuària d’un servei que feia molts anys que residia al municipi, va parlar en castellà a la funcionària. L’empleada va contestar en català. Resumint: la usuària va expressar una queixa a l’Ajuntament i la cap administrativa del servei va recordar a la funcionària implicada que el reglament municipal de normalització lingüística, en consonància amb la legislació de caràcter general, deia ben clarament que hauria d’haver parlat en castellà a dita usuària. És a dir, la veïna que va voler parlar en castellà va plantejar el conflicte polític, en aquest cas lingüístic, i el va guanyar.

Naturalment que tot això està vinculat al fet, ja prou divulgat, de la desequiparació legal que encara hi ha actualment entre el castellà i el català. No insistiré. Però és per aquest motiu, per la divulgació que hi ha, que les declaracions que diumenge passat la directora general de política lingüística, Marta Fuxà, va fer al diari Última Hora m’han sorprès. Va dir que la nova oficina de drets lingüístics estarà oberta a tothom. Als castellans residents a les illens que no tenen el deure de saber català, també? No caldrà oferir tant de servei, a ells els basta amb els reglaments municipals de normalització lingüística i la legislació estatal, tal com va advertir l’eurodiputada Estaràs.

La nova directora general també diu que s’ha de fer molta pedagogia. No dic que no, però hem de recordar que els catalans del Principat n’estan farts de fer pedagogia; per això volen partir, perquè creuen que no ha estat un mètode eficaç. Jo no crec que els insurrectes que estan a favor d’imposar la llengua castellana a les illes siguin diferents als del Principat. Finalment, Fluxà diu que cal despolititzar el tema lingüístic, tal com volia Estaràs; què vol dir, que descarta reivindicar l’equiparació legal entre el castellà i el català?