Oliver Sacks és probablement un dels més, sinó el que més, coneguts neuròlegs actuals i acaba de publicar un article d’acomiadament –pateix un càncer en fase terminal– que m’ha provocat una forta impressió i emoció. No és ara el moment ni tenc l’espai abastament per fer un resum dels  mèrits científics que ha acumulat, al llarg de la seva vida, com a metge i escriptor, l’esmentat personatge. Només recordaré que aquest jueu fill d’un pare i d’una mare, ambdós metges, es va formar ell mateix com a fisiòleg i cirurgià al Queen’s College d’Oxford i que ha desenvolupat la seva carrera professional com a docent i com a metge als Estats Units on ha estat professor d’institucions de tant de prestigi com la Universitat de Columbia i l’Escola de Medicina Albert Einstein. Tanmateix la gran popularitat de Sacks es deguda fonamentalment a la seva capacitat literària que li ha permès publicar articles a revistes tan conegudes com The New Yorker i The New York Review of Books i diversos llibres que s’han convertit en best-sellers com puguin ser L’home que va confondre la seva dona amb un capell o  Musicofilia .

Fa vuit o nou anys van detectar, a Oliver, un càncer d’ull del que l’operaren aparentment amb èxit. Ara el càncer se li ha reproduït al fetge i amb metàstasi en diversos llocs. Oliver sempre ha tengut fe en la ciència i ha recorregut a ella –embolització de les arteries que irriguen els nuclis tumorals i immunoteràpia– per intentar retardar el desenllaç final que ell sap positivament que no pot torbar-se gaire. Però Oliver no ha perdut les ganes d’emprar el temps que li queda per fer –és el que conta a l’article que he esmentat al principi– el que més li agrada: nadar, viatjar, parlar amb els amics i seguir, mitjançant la lectura de les revistes Nature, i Science, els grans avanços que aventura es faran especialment en el món de la física i de les neurociències. També per observar cada vespre seré el cel esquitxat d’estrelles, la darrera visió que se’n vol dur d’aquest món, per a ell, tan meravellós,que li ha tocat viure. Un cel esquitxat d’estrelles que es mouen en silenci.