Oliver Sacks és probablement un dels més, sinó el que més, coneguts neuròlegs actuals i acaba de publicar un article d’acomiadament –pateix un càncer en fase terminal– que m’ha provocat una forta impressió i emoció. No és ara el moment ni tenc l’espai abastament per fer un resum dels mèrits científics que ha acumulat, al llarg de la seva vida, com a metge i escriptor, l’esmentat personatge. Només recordaré que aquest jueu fill d’un pare i d’una mare, ambdós metges, es va formar ell mateix com a fisiòleg i cirurgià al Queen’s College d’Oxford i que ha desenvolupat la seva carrera professional com a docent i com a metge als Estats Units on ha estat professor d’institucions de tant de prestigi com la Universitat de Columbia i l’Escola de Medicina Albert Einstein. Tanmateix la gran popularitat de Sacks es deguda fonamentalment a la seva capacitat literària que li ha permès publicar articles a revistes tan conegudes com The New Yorker i The New York Review of Books i diversos llibres que s’han convertit en best-sellers com puguin ser L’home que va confondre la seva dona amb un capell o Musicofilia .
Fa vuit o nou anys van detectar, a Oliver, un càncer d’ull del que l’operaren aparentment amb èxit. Ara el càncer se li ha reproduït al fetge i amb metàstasi en diversos llocs. Oliver sempre ha tengut fe en la ciència i ha recorregut a ella –embolització de les arteries que irriguen els nuclis tumorals i immunoteràpia– per intentar retardar el desenllaç final que ell sap positivament que no pot torbar-se gaire. Però Oliver no ha perdut les ganes d’emprar el temps que li queda per fer –és el que conta a l’article que he esmentat al principi– el que més li agrada: nadar, viatjar, parlar amb els amics i seguir, mitjançant la lectura de les revistes Nature, i Science, els grans avanços que aventura es faran especialment en el món de la física i de les neurociències. També per observar cada vespre seré el cel esquitxat d’estrelles, la darrera visió que se’n vol dur d’aquest món, per a ell, tan meravellós,que li ha tocat viure. Un cel esquitxat d’estrelles que es mouen en silenci.
Un cel esquitxat d'estrelles
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
Un cel esquitxat d'estrelles..., queda molt poètic, emperò la realitat es que les estrelles ja no es veuen per mor de la contaminació ambiental i els humans mos morim de malalties degeneratives com mai abans. Idò, jo no en tenc de fe en la ciència, ella es la responsable (l’home) de la destrucció del planeta Terra, es a dir, del nostra (i únic) hàbitat natural. Tenim la bomba atòmica però el càncer no sabem com curar-lo, quina fe es pot tenir amb aquesta ciència?. Perdoni, però no tinc la mateixa visió optimista del Dr. Sacks. Que el gran home descansi amb pau.
Un cel esquitxat d´estrelles i l´horitzó curull d´estelades !!
El 27 de setembre, tothom a manifestar-nos !!!!
Samuel L. Clemens,"Mark Twain", va nèixer el 1835 quan passava el cometa Halley, i va morir el 1910 el mateix dia que tornava a passar (cada 75 anys justs).
Ell sempre deia que moriria aquest dia i es va preparar molt abans. Va morir mirant el cel estrellat i veient passar la coa lluenta de l'estel.
La fe en el coneixement , ve d'enrere, (del segle V a. C. ) a l'antiga Grècia. Va esser la primera en cercar respostes fonamentades en el raonament (Plató) i en el raonament i l'observació (Aristòtil). Avui la ciència per una part intenta comprendre el mon i per l'altre solucionar problemes pràctics.
Parlant d'estels , voldria recordar que nosaltres som, fills dels estels, d'aquells que esclataren en acabar el seu cicle de vida.