Fa un temps vaig haver d'escriure un article sobre la LOMQE. Per fer-ho, és clar, em vaig llegir tota la llei. Tota. A banda de les faltes ortogràfiques que ja presentava des de la primera pàgina - vull recordar que el seu significat és Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa -, en acabar de llegir-la només em venia un adjectiu al cap per definir-la: perversa. La LOMQE és la perversitat feta llei.
Aquests quatre anys ningú no pot negar que la lluita més llarga i constant ha estat la de la comunitat educativa. Una lluita que ha fet remoure els pilars de la cultura del "tanmateix" i que ha aconseguit fer prendre consciència a moltíssima gent arreu de les nostres Illes (i per ventura més enllà). Amb una estratègia clara i un col·lectiu unit, no han actuat ni han volgut entrar dins dinàmiques partidistes. I jo, als futurs governants de ca nostra, els deman el mateix. Per què? Perquè no podem deixar passar ni un dia més sense concretar què passarà el curs que ve. Derogació dels decrets imposats per l'ex(des)govern i, així, aconseguir un ajornament de la LOMQE. Hauria de ser la primera acció del nou govern, a banda de la derogació d'altres decrets esperpèntics que totes i tots ja coneixem. La defensa de l'educació ha mogut a la majoria de la població d'aquestes Illes, per ventura és que la població troba que és una prioritat, no? Dic jo, eh!
Segons el DIEC2, perversa és aquella persona que ama el mal, que fa el mal a gratcient (a posta, en definitiva). Ens han fet molt de mal i ens n'han volgut fer encara més, però ara és quan s'han de posar en pràctica les accions concretes per desterrar la imposició antipedagògica, segregadora i sense sentit que han patit i hauran de patir els centres educatius i totes les persones que els integren. Crear un equip de treball juridicopolític no és suficient quan la situació és d'extrema emergència i gravetat, i segurament moltes persones esperàvem anuncis molt més ferms davant un tema que, en teoria, gaudeix d'un consens molt ampli dins el futur govern.
Òbviament, l'herència del (des)govern Bauzá no ha de servir, en cap cas, per excusar-se de res. Ja sabem els desastres que van fer - i els que no devem saber, encara! - i no ens n'oblidam, però volem passar pàgina. Per fer-ho, s'ha d'acabar amb tot allò que Bauzá imposà a cop de decret; passar a donar veu a qui treballa, estudia o participa en els centres educatius i en el món de l'educació, escoltar les propostes i demandes del col·lectiu, aplicar els canvis proposats i donar resposta a les demandes.
Perquè la comunitat educativa mereix acabar el curs amb la tranquil·litat de saber que el proper curs la LOMQE no entrarà per la porta dels centres educatius. Per responsabilitat democràtica, PSIB, MÉS i Podem, comprometeu-vos a aturar tot aquest despropòsit d'una manera ferma.
