Si una cosa bona podem reconèixer a l’immediat expresidente Bauzá i el seu clan endòfob és el fet d’haver-nos reconegut com a adversari polític. Així ho va tornar a demostrar ahir referint-se directament al SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans). En temps de l’ara presoner Jaume Matas, l’habilitat comunicativa del govern amb més corruptes de la història o bé ens obviava o bé ens deixava com un reducte de radicals marginals. Ara no.
Hem tengut el privilegi de ser atesos directament per cans de bou com Ana María Aguiló o Antoni Camps. Ens han dedicat hores i hores, especialment a través de les xarxes socials. Han estat nombroses les declaracions de membres del govern que advertien del perill dels catalanistes, independentistes, esquerranosos i chavistes. Per no parlar de tota la repressió que ens han brindat. Qualsevol executiu sustentat per una majoria absoluta implacable com la que té aquest govern antimallorquí ens hagués marginat absolutament. No hagués atès a les interpel·lacions de quatre punkis. Qualsevol govern format per gent que no tengués coeficient intel·lectual negatiu, és clar.
A tot això, al mateix temps que ens ha concedit l’estatus d’adversaris polítics, nosaltres hem tengut clar que això no ha estat recíproc. Perquè com diu l’amic i poeta Joan Alfons Marí, és impossible tractar d’adversari polític algú que et vol aniquilar, algú que vol destruir el teu poble. Això, com diu Marí, té un altre nom: enemic.
Som catalans, mai castellanufats !!