El fet que hi hagi unes eleccions d'aquí menys de vint dies fa brollar de propostes i idees a tots els partits. Ara tothom ens escolta, tothom vol saber què opinam, què necessitam, què volem... Ara? Per a mi, ara és tard.

Duim més de sis o set anys d'estafa organitzada i orquestrada per alguns i algunes dels qui ara estan tan preocupats per les nostres condicions de vida. Duim, també, anys i panys esperant que qualcú es digni a plantejar un model de finançament decent per les Illes - i realista, no basat en supòsits i pel·lícules de ciència-ficció -  mentre pagam AVEs sense passatgers i aeroports sense avions. En definitiva, duim anys esperant que les i els representants polítics deixin d'encalentir cadires als parlaments de torn i surtin al carrer a, com a mínim, fer veure que els interessa la població que els està pagant el sou. Però ara estan extremadament preocupats per si les coses no ens van bé, eh. Ara fan dinars, sopars, cerveses, activitats, festes, posades en escena tipus Hollywood... Ens queixam sense raó, pensareu alguns i algunes.

Segurament, aquesta setmana m'arribarà el vot per correu. Hauré de decidir quines tres llistes votaré. Em sembla fantàstic que hi hagi gent que tengui il·lusió i voti amb ganes i emoció, però a mi, sincerament, no m'ha convençut ningú. Vot perquè sé que, a les Illes, no votar vol dir votar al PP. Uns governs que ens han dut a la coa d'inversió pública de l'estat (dic governs perquè abans de l'estafa, els governs progressistes ja invertien menys doblers en serveis públics que altres comunitats actualment, després de la malanomenada crisi); uns partits ancorats en el passat, en les velles dinàmiques; partits nous que haurien de representar el canvi però que no sabem ben bé quin; partits que intenten canviar de fesomia però mantenen els mateixos líders amb les mateixes paraules; partits que intenten fer-se neta la cara amb un altre nom... Davant aquest panorama - o, si voleu, de la meva pseudoanàlisi del panorama -, com voleu que em faci il·lusió votar? Com voleu que hi cregui?

Entenc a les persones a qui us fa il·lusió tot el que comporten les eleccions, però no demaneu que a mi també m'il·lusioni i que limiti les meves crítiques. M'il·lusiona més saber que molta gent intenta canviar les coses quotidianament, dia rere dia i no només durant sis mesos que - quina casualitat! - solen coincidir amb els sis mesos previs als comicis electorals. M'il·lusionen projectes que caminen a poc a poc però amb determinació com Albaïna de Sóller o Alternativa per Pollença i, també, la nova CUP de Palma, que no és un eriçó que punxa, sinó peixos petits que s'acaben ajuntant per menjar-se el gran.

Amb il·lusió o sense, però votau. Votau encara que no hi cregueu gaire com jo, perquè ens hi jugam molt. Quatre anys més de PP (o PP i Ciutadans, us imaginau?) serien l'estacada de mort a ca nostra, si és que pot suportar més atacs encara. Votar no és donar un xec en blanc, per això, després del 24 de maig, hem de seguir vigilant i fiscalitzant tota la feina als consistoris, consells i Parlament. Perquè ja n'hi ha prou d'enganys i excuses i perquè les Illes es mereixen una classe política digna.