Aquestes vacances he pogut trepitjar el tros de país que més m’estim després de Mallorca, el País Valencià. Benimaclet, Russafa, Algemesí i Gandia ens han acollit com sempre fan a la “terreta”: amb els braços ben oberts i plens d’agraïment i estima per la visita que els fas.

Quan tenia 15 anys i anava a l'institut vaig començar a interessar-me per la CEPC (Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans), on vaig començar a entendre què volia dir fer feina per allò que creia a petita escala, ja fos amb cartells de la vaga contra la LOCE i na Pilar del Castillo, ja fos amb un recital de poesia en català per Sant Jordi. Posteriorment, no molt després i gràcies al Casal Can Capses del carrer del Carme, em van obrir una altra porta: Maulets. Precisament en aquesta darrera organització va ser on vaig créixer i vaig aprendre moltes de les idees i pràctiques que després acabaria fent meves. A banda de l’aprenentatge que s'adquireix a una organització juvenil nacional, vaig conèixer el nostre país i la seva gent, les semblances i les diferències, les alegries i les penes dels diferents territoris de ca nostra.

I amb 18 anys vaig travessar el bassiot i me'n vaig anar a Barcelona, i l'oest es va convertir en sud. Des del principi, a les trobades, assemblees, meses, etc., vaig notar que connectava tot d’una amb les companyes i els companys del sud: amb la seva determinació, la seva empenta, les seves ganes de remoure consciències constantment. Brollaven dignitat i saviesa militants i, almenys a mi, em van regalar tot el que sabien. Els veia i els veig lluitar a l’Horta, a Burjassot en contra del feixisme i en memòria de Guillem Agulló, els 25 d'abril, els 9 d'octubre, al Centre Social Terra de Benimaclet, a les Falles Populars, al Camp de Túria, al Cabanyal... Tot això amb el mateix coratge del primer dia que els vaig conèixer.

Sovint tendim a tirar-nos pedres damunt la teulada, i pensam que València ens és hostil, quan és totalment el contrari. Si no hi heu anat, anau-hi; si hi heu anat poc, tornau-hi. Si feu via, encara podreu ensumar la flor del taronger que inunda els camps i les carreteres que els travessen.