Tres han estat els animals que més m’han fascinat des que era ben petit: els cavalls —per mor de la pel·lícula Shane, entre altres causes—, els cérvols —per Bambi i la seva mare— i les caderneres —pels seus colors tan vius i alegres, com si s’haguessin criat a un país tropical. Durant aquests dies d’una primavera que encara no ho sembla, esper, il·lusionat, a veure si enguany es repetirà el miracle de l’any passat quan tres nius de caderneres aparegueren entre les branques dels tarongers de casa. M’advertiren que les molestàs tan poc com pogués i, per aquest motiu, ignor si en sortiren caderneres joves, que, per ventura, si han sobreviscut —aquesta és la finalitat principal que tenim els éssers vius—, hi vendran a criar, a la seva casa pairal. Tant de bo que sigui així.
A més de les caderneres de carn, os i plomes, també m’ha agradat molt, en aquesta vida, veure les seves representacions en el món de l’art i, en aquest aspecte, jo triaria, sense gaires dubtes, el famós quadre de Carel Fabritius i la caràtula del disc d’ El Tall que va pintar l’amic Manolo Boix.
Però no són només Fabritius i Boix els qui amb els pinzells m’han reafirmat el meu amor a les caderneres, jo he cregut veure caderneres —probablement decontruïdes o oníriques— en alguns quadres de Joan Miró. També ho heu vist vosaltres, benvolguts lectors?
La cosa i la seva imatge, però, què voleu?, també la paraula, òbviament. Em vaig enamorar al mateix temps del mot cadernera tan present en la nostra cultura: “ Això era i no era, bon viatge faci la cadernera”. Us he d’afegir que als meus amics i a mi ens va sorprendre d’allò més quan, llavors, a la cadernera —que es veu tan clar que és una cadernera— li haguéssim de dir jilguero en parlar amb els professors a l’escola i que, a més, jilguero fos masculí. No ens va ser fàcil, us ho assegur, aprendre a pronunciar correctament —a la manera de Castella— l’esmentada paraula. Pens en les caderneres i en les nostres dificultats amb els “jilgueros” quan escolt dir al nostre President que el castellà també és la llengua pròpia de Mallorca i que el mallorquí —ell sempre evita la paraula català: és, ja ho sabeu, una de les seves inexplicables neurosis— és la llengua també oficial.
Jo voldria que, quan faci molts d’anys que jo hagi desaparegut, encara les caderneres mengin les llavors dels cards en els nostres camps, que els quadres de Fabritius, de Boix i de Miró siguin observats amb delit pels qui estimin l’art, i que els al·lots, a les escoles, no tenguin cap dubte a l’hora d’emprar la paraula cadernera per designar els aucells que pertanyen a l’espècie Carduelis, carduelis.
10 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Moltes gràcies per la teua preciosa reflexió.
O mehó que pillen una canoa, i a remá con lah palotah. No confundí con lo que ej redondo y bota, hasé er favós, po lah pirañah mayormente. (A vé zi enzima vamo a tené que aguantal.lo cantando er Reisna de la Nosche der Mosart. Arsa!.
El gran "mérito" de Miró estriba en que a cualquier mamarracho le puede poner el nombre que quiera. Y vosotros a callar, que no entendeis nada. Si el tal Miró hubiese nacido en Motilla del Palancar, un suponer, no lo conocería nadie. Pero ya se sabe, era, como casi todos, "catalán universal".
Està segur l'amo en Xesc qué en Miró volia pintar una cadernera?
Erfestivamente, amigo Cucut. Pa ezo ha nasio er Pza (Partío Zalao Andalú) pa luschá contra lah imposisione der ehpaniolihmo = fasismo educatisvo, a tomá aire loh pancatellanihta, tos a zu tierra que aquí no pintan ná i que bivban lah modalidade, i de rezultah que aquí no tenemo má zalada (arsa!)que zuba parriba, que ze vallan en bisicleta i en llegando al Mansanare que pillen un velomás. Digo!
A Andalussia no diuen ni cadernera ni jilguero, diuen "colorín". Ja es hora que ells també puguin estudiar en la seva modalitat: colorín, poyo (banc per asseurer-se), aguilando (aguinaldo), etc. D'això els espanyolassos del Círculo no en parlen mai.
Benvolgut Xisco An es comentari anterior m'he oblidaddir que lo que siexisteix es entravessat, pero no entrevessat, ja se que no mos ve de una a o e Orgullos de ser sinever ( per molt bo que sia sineuer a Sineu no nhi ha cap , tots som sinevers Salut catalanosaurio
Benvolgut Xisco He mirat es DCBV i no he trobat entrevessat, pero si entrmesclat i hi ha notes de LLULL, AUZIES MARCH, SALVA, TAMBE HE TROBAT ENTREVERAR, pero sa que tu empres no existeix, Supos que te refereixes a sa fundacio Jaume III, sa que tu menciones tampoc la conec, I perque no a s'enrreves , que mulato venga mulo i es catala le s'ha feta seva Per acabar un mulat en mallorqui es un mul o mula jove L' egua parira el mulat, Salut puta catalanosaurio
Benvolgut Guiem –Guillem han escrit sempre els nostres clàssics com Ramon Llull– contest a la teva pregunta:. En català tant correcte és emprar la paraula “mulato” com “mulat”. Tal vegada les dues deriven de la paraula mul que, com bé saps, és l’exemple de la gran utilitat que tenen per la feina –i pel plaer– el creuament de races o, en aquest cas d’espècies. En surten mul somerins, o eguins entre les espècies. I cubanes, entre les races! No és descartable que fos el català el primer idioma ibèric que tengui registrada la paraula mulat i que el castellà-no la se fes seva –com fa amb els nostres imposts– afegit una o al final. Si jo havia de trobar un sinònim nostrat de mulat acudiria al record que conserv d’una persona que tu també tengueres l’avinentesa de conèixer: en Tià Sanchez, fill de murcià i mallorquina. Era, en Tià, el millor ballador de twist que ha produït no sols el Pla de Sant Jordi, sinó tota Mallorca. Ell es definia com un entrevessat de gitano. Per ventura és aquesta la paraula: entrevessat Pel que fa a la comparança entre en J.R. i una poncella he de dir-te que no és en absolut menyspreable. Però que quedi clar: el mèrit és teu. Però I like. L’ortografia que empres és la de Sineu –au-delà de Son Ferriol– o la de la tan subvencionada Associació Jaume II?. Salut, puta espanyosaurio.
Es vere que sa cadernera es molt fermosa pes seus colors , pero es fii de ella i un canari , canta millor , i li deim en mallorqui un "mulato"( en catala no ho se) Tot per dir que sa poncella des nostro President, neurotic no empra mai es catala. Pero no sabem tots que es mallorqui es una varietat des catala ? Jo crec que som molts es neurotics endemes des president, Tu com diries mulato en catala?