Escepticisme màxim davant d’un fenomen que s’ha produït aquesta setmana a dos pobles de la nostra illa. S’ha presentat una coalició anomenada Junts. L’integren PSOE i MÉS, afegint-se Podem en el cas de Sóller i Esquerra Republicana en el cas de Pollença. Escepticisme per les dosis d’incoherència i pel que pareix una manca de projecte real dels actors. Guanyar per guanyar no és, al meu criteri, un camí planer sinó més bé enfangat amb un destí incert. Perquè, si parlam d’unitat, unitat per a fer què? a tres mesos de les eleccions? resulta poc creïble i, fins i tot, un pèl fosc i desesperat.
No naixia MÉS per la demanda de sectors nacionalistes de no anar amb forces estatals? No s’havia de construir una esquerra autòctona? Des d’Antillón, els ecosobiranistes potser es defensaran dient que es tracta de candidatures locals, que els nuclis tenen autonomia. No té límit aquesta? On és, doncs, l’estratègia global de MÉS? o és que el que succeeix als municipis no és important? què passaria si el pacte es donàs a tots ells?
En el cas de Sóller, el cercle local de Podem afirmava via twitter que es tracta d’una candidatura ‘sense sigles ni quotes’. Segur? El pacte es presentà a la seu del PSOE. A la foto: els representants dels partits. I pus. Mala memòria dels compatriotes de MÉS: l’ingrat i repressor Ramon Socias és solleric i del partit de Barrionuevo. Per altra banda, pareix que algú ha oblidat qui ha estat a peu de canó, picant pedra i fent d’autèntica oposició aquests quatre anys al poble dels tarongers: el Col·lectiu Albaïna.
En el cas de Pollença i amb tots els respectes pel candidat, Miquel Àngel March, no vull pensar com veuran els sectors més patrioters d’Esquerra Republicana això de fer llista amb un partit espanyolista com el PSOE. Però qui sap si així la cúpula dels de Lladó presumirà de tenir la batllia i tot. Més enllà... segur que aquesta coalició neix per derrotar el PP? o per por a què la feina ben feta d’Alternativa per Pollença ostenti la primera vara? un candidatura local que, per cert, ja proposà fa mesos una marca local, unitària i assembleària. No fou acceptada llavors pels qui ara formulen aquesta nova unitat.
Que ningú no entengui que advoc per la puresa i per la no superació de contradiccions però hi ha unes línies vermelles. Cal recordar què és el PSOE. I no valen excuses municipalistes. El PSOE és el GAL, son Espases, Rubalcaba, el Pla de Carreteres, José Bono, el pacte amb el PP al País Basc, el jutge Garzón... Volem construir un projecte creïble i que duri anys o volem seguir instal·lats en el provincianisme i l’oportunisme? Junts? Així no.
Todos los que acaban pacatando con los pancatalanistas de ERC acaban untados en mierda.
Quien más pierde con esta pacto antinatural es PODEMOS