Rectificau, Sr. Junqueras!

Teniu raó, Sr. Junqueras, quan afirmau que, amb una llista única de país, hi hauria qualque indecís que no la votaria perquè hi trobaria a faltar el ganxo ideològic, més social o més privat, més d'esquerres o més de dretes, per acabar de fer-li goig. Vós sabeu més que ningú, però, i no us heu aturat de predicar-ho, que no hi ha manera der fer política social mentre hàgim de suportar, tant al Principat com a les Balears com a València, un espoli fiscal únic a Europa i, possiblement, al món. Així és que, en lloc de cercar diferenciar-nos per l'eix social, l'esforç l'hem de fer per comunicar al nostre poble que no hi ha més remei que fer via a construir el nou estat. Aquest és l'objectiu. I, una vegada construït el país, llavors sí, el poble ja triarà cap a on ha de tirar socialment.

Trob que, en centrar-vos -aposta o sense voler- en la perspectiva electoral de partit, perdeu de vista tres perspectives d'extrema importància en aquesta hora cabdal de la nostra Història:

Una, la perspectiva històrica única d'aquestes eleccions que s'acosten. I això em ve molt de nou tractant-se de vós, un historiador dels més destacats que hi ha hagut mai a la nostra nació. No som, i vós ho sabeu ben bé, davant unes eleccions qualssevol. No. Som davant una encreuada històrica en què el poble català del Principat té una ocasió única d'expressar el seu suport -o el seu rebuig- democràtic a un estat català independent.

Dues, la perspectiva humana. Les competicions electorals, per molt democràtiques que siguin, generen disjuntives, colzades, empentes, el temps de la campanya. I més en generen si tenim en compte que, tant Convergència com Esquerra Republicana pesquen en les mateixes aigües. Aquestes disjuntives, en un país ja plenament constituït, són superables a l'hora de formar govern i, fins i tot, poden arribar a ser enriquidores del debat polític. Ara bé: tractant-se d'unes eleccions constituents -ni més ni manco que constituents d'un nou Estat!- és massa delicat, massa perillós, jugar a bregues de partit polític, que sabem, per poc que coneguem la psicologia humana, que creen tírries, gelosies, enveges, divisions entre fraccions compatriotes d'una mateixa nació. Els partidismes, a l'hora de construir un país, són tan perillosos i poden arribar a ser tan destructius com els egos individuals que fan anar en orris les millors iniciatives, les millors empreses, les millors amistats, les millors famílies, que enfronten a mort els germans més avinguts.

Compartesc amb vós la vostra condició de catòlic practicant. Per això mateix tocau conèixer la sàvia afirmació que va fer Jesús de Natzaret i que surt en el verset 24 del capítol 6 de l'Evangeli segons Sant Mateu, en dir que 'Ningú no pot servir dos senyors perquè, si n'estima un, avorrirà l'altre i si, d'un, en fa cas, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner'. Idò per això mateix, Sr. Junqueras, tocau ser molt conscient que, en una hora tan cabdal del nostre destí nacional com és aquesta, és impossible servir alhora la Pàtria i el partit.

I tres, la perspectiva internacional. Ja sabem que, davall davall, les potències occidentals, interessades només en cobrar el deute espanyol, faran de tot i molt per conservar intactes les actuals fronteres de l'Estat d'Espanya, maldament sigui forçant-lo a fer-se un maquillatge que soni a 'tercera via', 'nova transició', 'reforma constitucional', 'refundació', o cosa d'això. Si som conscients de l'estafa monumental que ha estat la 'Transición' transfranquista, no caurem en la trampa. Ara ja sabem, i per experiència, que caure-hi només serviria per regalar a la dreta nacionalista espanyola una nova treva perquè ella tornàs propiciar un futur moment històric oportú per deixar de bell nou en paper mullat qualsevol pacte 'terceraviïsta' ni res de tot això amb què ens poguéssim deixar entabanar. Entre les potències occidentals, però, les de més tradició democràtica, que són les anglosaxones, tindran molt en compte si hi ha un mandat democràtic clar a favor de la proclamació de la independència de Catalunya, expressat amb el suport a una llista única que en sigui partidària, o si, en comptes d'això, hi ha una carambola aritmètica electoral i parlamentària que resulti d'una suma de vots i de diputats de dues, o tres, o quatre llistes partidistes. És molt diferent, la cosa. Molt. No és igual davant la comunitat internacional una llista única que la suma d'un repussall de llistes separades. I vós tocau ser prou home d'estat per saber-ho molt bé.

Sr. Junqueras, si construir un estat nou ja és una tasca titànica comptant amb un únic front nacional, podeu fer comptes vós mateix de les dificultats que hi afegim -nosaltres mateixos!- si cream un clima de competència electoral, de confrontacions ideològiques, de tírries tribals per misèries de sigles de partit, justament en el moment més decisiu de la nostra Història dels darrers tres segles; justament en el moment en què més hem de menester crear un clima de germanor, d'unitat, de consens nacional, que propiciï un govern de concentració nacional en lloc de dificultar-lo amb l'esforç per separat que haurem viscut setmanes enrere en l'enfrontament electoral.

Sr. Junqueras, el President Mas no proposa cap coalició preelectoral d'unes eleccions autonòmiques. No. El President Mas sí que és a l'alçada de les circumstàncies. Per això no fa de simple president de partit. Al contrari: demostra ser, a més d'un homenàs d'estat, un líder capaç de copsar el sentiment popular majoritari de la nació que presideix. En lloc d'una simple coalició preelectoral, proposa una altra cosa molt diferent: una llista que permeti al poble català del Principat transformar en un mandat democràtic clar davant tota la comunitat internacional el formidable moviment -no partidista, per cert- que ha meravellat el món amb les imponents manifestacions de masses -les més multitudinàries mai vistes a Europa- per la independència de Catalunya. Sou conscient, Sr. Junqueras, de l'impacte internacional que tindrà el triomf d'una llista patriòtica única?

Pensau-hi, Sr. Junqueras. Sigau responsable davant la Història. Encara hi sou a temps. Per favor, rectificau. Feis-ho per Catalunya!

Jordi Caldentey.