Quan érem nins, la meva germana Marga i jo havíem de travessar el pont de Son Gotleu per anar a escola. Vivíem i visc a Pere Garau, al cor de la Palma més mestissa i intercultural. Ma mare havia arribat uns anys abans des de Bélmez de la Moraleda, a Jaén, per fer de modista, i s’havia casat amb un jove porrerenc molt alt, que feia feina a un magatzem, el meu pare. A l’escola aprenguérem moltes coses. Entre d’altres, ves per on, la llengua del país que, per aquelles coses de la vida, no havíem après a ca nostra. Ho tenc molt present quan pens en el paper que l’escola (en català) ha jugat i juga a Mallorca. De fet, sense l’escola no hagués estat capaç, als 18 anys, de poder llançar-me i xerrar la nostra llengua de forma habitual.

Jo també som escolta. Això vol dir que la meva educació va anar més enllà de l’escola i la família. Als 18 anys havia entrat a l’Agrupament Eladi Homs al barri de Marquès de la Fontsanta. Una experiència vital que continuà a l’Agrupament Reina Constança de Santa Pagesa, i que em connectà vivament amb Mallorca, la terra, la gent... i amb els valors de país i de progrés. I, entre sortides, reunions, trobades i activitats diverses, me trob de ple amb dos pilars de la meva vida: l'educació no formal i la participació en els moviments socials.

Això explica, supòs, que als 22 anys començàs la meva experiència laboral i la meva formació com educador de carrer, una tasca per a mi apassionant i plena de sentit, que em va permetre conèixer de més a prop les necessitats i mancances de molts barris, com els de la Calatrava, la Gerreria, el Polígon de Llevant o la Soledat. Diria que d’aquí neix el meu compromís polític: de la lluita per la igualtat d’oportunitats i la justícia social.

No seria just xerrar del meu pensament polític, sense tenir en compte als referents que l’han inspirat. Per exemple, la capacitat política de Pere Sampol per fer arribar fins a Madrid la veu dels oblidats. També, Nanda Ramon i la seva feina i amor per la cultura. Igual que admir altres personatges imprescindibles com Rafael Correa o Pepe Mújica, que planten cara al poder i a l’opressió.

Sent, però, un compromís especial amb la política municipal: la que realment transforma la realitat diària de les persones. La que, pas a pas, va canviant de veres les coses. Per això el batle Darder és per a mi un referent tan important. Sempre hi és present en la meva tasca com a regidor de MÉS a l’Ajuntament de Palma.

Les persones, sí. I també els instruments polítics. Com el PSM-Entesa, una gran família que es nodreix de la tradició del mallorquinisme polític, de l’esquerra sobiranista i ecologista i que, des de la lluita contra el franquisme, treballa, des de la base, des de la proximitat amb els moviments socials, per una Mallorca lliure i justa. I, sobretot, que vol seguir escrivint el seu relat dins el projecte de MÉS. Crec fermament en MÉS com l'esperança per al meu país i la seva gent. Com el moviment cooperatiu de transformació profunda de la ciutat.

He viscut la crueltat de l'estafa de la crisi, sobretot, com a voluntari de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, i no puc més. Me menja la ràbia i la indignació. Per aquest motiu, vull que entre tots ho canviem tot, i present la meva candidatura a formar part d'aquesta cooperativa transformadora. Vull ser el batle d’una Palma inclusiva, associativa, veïnal, de la radicalitat democràtica i de la igualtat d'oportunitats. Amb un model econòmic que generi prosperitat compartida, oportunitats i activitat econòmica des del factor humà, la responsabilitat social, la innovació i la intel·ligència col·lectiva de la cultura i el turisme sostenible. A Palma no hi ha d'haver lloc per a l'especulació: ni per qui que posa en perill el petit comerç, ni per al banc que va vendre preferents a la meva padrina Margalida. No ho consentirem.

#cooperativaciutadana #guanyarem

Antoni Noguera Ortega