TIL: es pot corregir el fracàs?
Fa uns dies es va presentar un estudi realitzat per l’Assemblea de Docents d’Eivissa sobre l’aplicació del TIL als centres de primària i secundària de la nostra illa, on es varen poder constatar tota una sèrie de conclusions ben clares. En podem destacar algunes de les que un servidor ha trobat més rellevants. Per exemple, que l’aplicació del TIL, contràriament al que van predicant des de la Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears i des de la presidència del Govern, no és, ni molt manco, general. A hores d’ara, devers un quaranta per cent dels centres no apliquen el TIL. I la majoria dels que no l’apliquen no ho fan per cap classe de tendència natural a la insubordinació, sinó perquè la Conselleria d’Educació no els ha proveït dels elements necessaris per poder-lo aplicar, començant pel professorat.
Passem, idò, una passa més endavant, una vegada hem sabut que quatre de cada deu centres en realitat no apliquen el TIL. Quin grau de satisfacció tenen els que sí l’apliquen? Ho poden fer amb una certa comoditat? Funciona, el nou sistema? Els professionals de l’Educació troben que, des d’un punt de vista pedagògic, és efectiu? Les respostes també són contundents: més d’un setanta per cent dels centres que apliquen el TIL ho fan amb dificultats o amb moltes dificultats. Només una exigua minoria afirmen que ho poden dur a terme amb uns mínims de normalitat. I es fa una aplicació molt dificultosa per raons diverses, entre les quals destaca manca de professorat preparat per impartir classes en Anglès. Què vol dir, això? Senzillament, que la Conselleria ha imposat una obligació als centres, però després no ha proveït els mitjans necessaris perquè aquests la puguin dur efectivament a terme. També hi contribueix el fet que la majoria dels alumnes tenen una preparació escassa en anglès, i que, per tant, no hi poden seguir les classes amb normalitat, i, malgrat tot, la Conselleria tampoc no ha implementat cap mitjà perquè la formació en anglès dels estudiants pugui millorar sensiblement.
Com a conseqüència de les circumstàncies esmentades abans, en determinades matèries s’ha hagut de baixar el nivell. De manera que, en determinats casos, avui s’estan ensenyant Ciències Naturals o Ciències Socials, posem per cas, a primer d’ESO, amb un nivell que correspondria tal vegada a cinquè de Primària. Vol dir, senzillament, que, en ares de poder impartir una determinada matèria en anglès, tal i com disposa el pla de la Conselleria, qui la imparteix es veu obligat a fer-ho a un nivell mínim, molt per sota del que pertocaria al nivell de formació dels qui reben la classe. No sabem si els alumnes milloraran el nivell d’anglès –probablement no, ja ho podem avançar-, però està claríssim que estaran molt per davall del nivell exigible en el coneixement d’altres matèries.
I, juntament amb tot això, s’estan donant casos d’antieconomia total. Per exemple, hi ha matèries en què el professor titular –diguem-ne- parla en anglès, però es necessita un altre mestre al seu costat, que ho vagi traduint als alumnes en termes entenedors (és a dir, en català o en castellà). Per què hi ha d’haver dos professors, quan amb un seria suficient? Es pot permetre aquestes situacions totalment antieconòmiques, el nostre sistema educatiu, amb la falta brutal de recursos que patim? Estan ben destinats els recursos esmentats?
L’aplicació del TIL, per tant, ja s’està demostrant clarament que constitueix un autèntic fracàs. Evidentment, hi haurà moltes més ocasions per mostrar l’evolució de les capacitats i competències dels nostres alumnes. Però aquest desori, des del meu punt de vista, es podria corregir. I el govern que entri després del que patim s’hi haurà d’escarrassar des del primer moment.
En primer lloc, s’hauria de recuperar el mínim del 50% d’Educació en llengua catalana. No es podrà assolir l’objectiu de tenir alumnes que dominin fluidament les dues llengües oficials si no tornam a una preponderància del català dins el sistema. Tenint el mínim del 50% en català, llavors s’hauria de decidir com es distribuïa el 50% restant (entre català, espanyol i anglès). De manera que, en virtut de la seua autonomia, i tenint en compte el coneixement del medi social de cada centre, haurien de ser els centres els que decidissin com distribuir aquest 50% restant. I, a partir d’aquí, es podrien establir diverses tipologies: centres que fessin tot l’ensenyament en català com a llengua vehicular (aquests, preferentment, haurien de ser els de les àrees amb més alumnat no catalanoparlant); centres que fessin un 25% en anglès i un 25% en castellà (preferentment a les àrees més catalanòfones, on també es podria optar, si així ho decidia el consell escolar, per fer un ensenyament bilingüe català-anglès o català-espanyol).
Amb aquestes correccions, si es dotaven els centres del personal necessari per impartir les classes i si es reforçava el coneixement de la llengua anglesa entre els alumnes, un ensenyament en tres llengües, amb totes les correccions esmentades, probablement podria funcionar. I seria útil per als actuals usuaris, que, al cap i a la fi, és el que hauria de pretendre la Conselleria d’Educació.
BERNAT JOAN I MARÍ
També a Opinió
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
- [VÍDEO] Representen una obra catalanòfoba en un acte sobre discriminacions
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
22 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Per què putes no se'n torna aquest immigrant madrileñufo cap a Madrid? Per què no se'n va a emprenyar per sa seva terra i hi imposa un TIL mig en anglès mig en foraster sense preparar mestres ni alumnes?
Basta ja de manipular es al·lots a ses escoles amb s'invent d'es països catalans.A cas heu oblidat que ses Balears estan en primer lloc en fracas escolar a Espanya i Europa.Es que aixo no va en voltros? Som Mallorquins NO Catalans. Basta ja d'imposicions catalanistes a ses Illes Balears!..
No prestem atenciò a máquines ineficients programades per crear malestar entre les persones de bona voluntat perque tots sabem molt be que sempre acaben imposant, si poden, la seva idea de "libertad y tolerancia" de l´única manera en que ja han demostrat que son experts. Pero tenguem molt present que no son dretes o esquerres, catalans o espanyols, sino infrahumans contra humans.
L'objectiu del TIL és innoble, preté tornar a la feixistarra, indecent i retrògrada immersió lingüística en foraster i instaurar un adroctinament espanyolista en lloc de la qualitat educativa. Que els espanyolistes feixistes estiguin encaparrotats en imposar-lo contra els pares, mestres i alumnes és lògic. Estrany seria que defensassin la llibertat individual i la tolerància. Però els progressistes no podem consentir les seves preteses imposicions. Si qualcú vol conèixer què representa l'espanyolisme que llegeixi la história dels seus aliats a la guerra del 36, que són el feixisme de Mussolini i el nazisme de Hitler.
El objetivo del TIL es noble, pretende poner fin a la indecente y retrógrada inmersión lingüística e instaurar una educación plural y de calidad. Que los pancatalanistas fascistas se rebelen es lógico lo extraño sería que defendieran la libertad individual y la tolerancia. Pero los progresistas no podemos consentir sus pretendidas imposiciones. Si alguien quiere conocer que representa el pancatalanismo que lea la historia del fascismo.
Es feixisme des segle XXI s'anomena "Pancatalanisme " per a aquesta gent tot es qui no pensa com ells és l'enemic a batre..i són uns dictadors, quina gent més fonamentalista..nazionalista i traïdora.
Tornaré a mostrar-hos una carta d'en Jaume Corbera a s'Ara Balears (que, per cert, d'ençà que som en el 2014 no es distribueix en versió paper a Eivissa ni a Formentera, a Nura no ho sé) de dia 17 d'agost del 2013 per a remarcar una visió des problema que no s'hauria de perdre de vista. Deia en Goebbels que una mentida repetida moltes vegades es convertia en veritat; potser una veritat repetida no tantes vegades però ses suficients, ajuda a que no es desfiguri sa realitat Editorial de dia 11 Jaume Corbera. Palma. Diari “Ara Balears”, 17/08/2013 El vostre editorial de dia 11 d’agost m’ha paregut molt desafortunat i inoportú, perquè critica la forma d’imposició del TIL, però n’aprova el fons, la qual cosa equival en realitat a donar la raó al PP en la intenció d’aquest desgraciat decret. Ja el títol és lamentable: “Ensanyament en anglès, sí...”. Doncs no, ensenyament en anglès no, perquè hem lluitat durant anys per a aconseguir que l’ensenyament a les Balears (com a tots els Països Catalans) sigui en català i quan encara no ho hem aconseguit del tot, ens volen canviar el model i imposar-ne un en què l’ensenyament en català sigui residual i la major part es faci en dues llengües que no són pròpies nostres, castellà i anglès. L’ensenayament al nostre país ha de ser com el d’un país normal: en la seva llengua, no en llengües externes, per molt importants que siguin considerades. I a més a més, l’ensenyament de llengües estrangeres hauria de ser molt més obert i no limitat a l’anglès. A unes illes on el turisme essencialment europeu, de pertot, és fonamental per a l’economia, s’ha d’afavorir l’aprenentatge de les llengües europees més importants: l’anglès, l’alemany, el francès, el rus, l’italià, l’holandès... Només ensenyar-ne una (a part del castellà) és contribuir a mantenir el prejudici que la diversitat lingüística és una nosa i que una llengua estrangera ha de bastar per a comunicar-se amb tothom. S’hauria d’oferir als pares dels alumnes la possibilitat de triar entre diverses llengües estrangeres i d’estudiar-ne almenys dues, i això sí que seria valorar la diversitat i fer ciutadans poliglots, però mai a costa de la llengua pròpia, que és la més important. Castellà, anglès, alemany, etc. s’haurien d’ensenyar de la millor manera possible (amb metodología molt activa i amb classes diàries), però mai ocupant el lloc de la llengua del país, que té en l’escola la seva defensa més ferma. Em sap molt de greu que el diari ARA Balears en lloc d’adoptar una postura clara de defensa de l’escola catalana es manifesti a favor de l’escola trilingüe i es limiti a criticar la manera com el govern del PP, que no somia altra cosa que exterminar el català, en vol fer la imposició. Ara, vist que el diari ha decidit ser bilingüe català-anglès, realment no em sorprèn tant, aquesta postura.
No puc compartir les propostes de l'article, és més crec que el debat entorn del TIL ha creat molta confusió. El que s'hauria de fer és posar recursos a l'ensenyament de l'assignatura d'anglès. No augmentar hores sinó qualitat (més professors ben formats des de primària fins a batxillerat), més ajudants lingüístics, potenciar els intercanvis, dibuixos i pel.lícules en versió original i potenciar els intercanvis i les estades a l'estranger. Així ho fan a Alemània,( excepte la TV que no fa doblatge) i tothom parla bé l'anglès, sense fer assignatures en anglès. Per què no agafam models que funcionen i deixam de fer el ridícul amb experiments i imposicions?
FONER, Això de ser català o mallorquí (o balear o europeu o espanyol) depèn de cadascú i s'ha de respectar, mai imposar (espanyol, per exemple). Però és un dilema fals. Per què no es pot ser mallorquí i català? La majoria d'escriptors i intel•lectuals mallorquins s'han definit com a mallorquins i catalans de cultura, o catalans de Mallorca (Turmeda, Llull, Costa i Llobera, Oliver...). La Balanguera diu que el jovent tix la SENYERA pel demà, i és la senyera catalana i d'en Jaume I. Si no, com t'expliques que 400 llinatges mallorquins són llocs de Catalunya (Ripoll, Manresa, Rosselló, Gaià, Forcades, Reus...). Però quan tractam de llengua, l'única opinió respectable per la gent amb un mínim de coneixement, és que el mallorquí forma part del català, però no del barceloní, que és un altre dialecte del català. I tu crec que confons el català amb el barceloní. I no et deixis manipular pels espanyols que odien els catalans, que aquests sí que mos imposen es castellà, mos imposen ser espanyols, mos comanden i mos roben els doblers i la dignitat. És a Madrid que cobren i viuen dels nostres imposts, i és el govern de Madrid qui reparteix els doblers i no el de Barcelona. Tota la costa és de Madrid (Llei de Costes), l'aeroport és de Madrid, i els que comanden aquí, tots són criats de Madrid. Si els imposts quedassin a Mallorca en lloc de mantenir els funcionaris de Madrid, seríem més rics que Suïssa o Holanda. No deixis que et prenguin més el pèl.
Foner, jo també et podria escriure una Gramàtica del solleric o del pollencí ara mateix, i ja tendríem dues lleng¨¨ues més. Qualsevol estudiant de batxillerat sap que lo important d'una gramàtica no és que sigui escrita o publicada, sinó que sigui coherent, ben feta, inclusiva de tots els dialectes i acceptada i respectada per la gent que escriu, escriptors, intel·lectuals, científics. I això és el que va passar amb la gramàtica actual. Per cert, que l'actual president de l'acadèmia, l'Institut d'Estudis Catalans, és un eivissenc, n'Isidor Marí. Au, deixa els xats i dedica't a estudiar, que et farà més profit.