Llegesc als papers: “El Consell de Ministres ha aprovat la rebaixa del 21% al 10% en el tipus de l'IVA que s’aplica a les entregues d’obres d’art”. Ho acabava de manifestar la Vicepresidenta del Govern dona Soraya Sáenz de Santamaria. Afegint després: “La baixada de l'IVA s’aplicarà a obres d’art i altres objectes de col·lecció”.

Bono, els pintors i galeristes i milionaris col·leccionistes de pintures (i escultures, un suposar?) estan d’enhorabona amb aquesta reducció de l’IVA del 21 al 10% anunciada amb bombo i platerets fa uns dies. Està bé. No hi tenc res en contra, ben alerta. L’únic que passa és que trob injust sols considerar artista el que pinta (i esculpeix?) i a tots els altres que els bombin. Al cinema, al teatre, a la música. a la poesia i a la literatura en línies molt generals em referia.

Molt sovint tenc la sensació que es fan lleis d’aquestes diguem-ne ‘bubòtiques’, amb l’única finalitat de tapar boques i ulls al personal, de què serveixin de cortina de fum perquè no vegem del tot la misèria d’idees, la manca d’imaginació i ofici d’una gent que comanda a la bruta en lloc de governar així com toca, no sé quantes vegades ho arribaré a dir, això. Mentre es parla d’això no es fa flamada de coses més importants, potser. I a la conclusió que arrib sempre és la mateixa: no n’hi ha més de fetes, ja pots gratar que de la ronya no te’n salvaràs. L’Estat espanyol està en males mans, creieu-me. Bono, està en males mans no per a tothom, alerta. A l’acudit de El Roto de l’altre dia em referesc: “Exhibeixen el seu patriotisme, que no interessa a ningú i oculten el seu patrimoni, que ens interessa a tots”. Ara no estic segur d’haver-me explicat.

Així mateix la senyora Sáenz de Santamaria, cap al final de la roda de premsa que oferí al personal periodístic, i essent preguntada en els mateixos termes que jo he repicat abans dels actors, músics, escriptors en general, contestà que sí, que d’acord, que si avui no plou, demà potser sí, que aquesta sols és una primera passa i que després tira tira vindran les altres, que en ser madures sabrem si són prunes o són cireres ...

O sigui, germans cercau cobro que el calabruix caurà com a ous de colom. Allò que jo us digui. L’únic avantatge és que a hores d’ara ja hi començam a estar acostumats a rebre, ja hi hem posat una mica de call. Però alerta. Alerta. Alerta.

Gabriel Florit i Ferrer, gener 2014.