Segons la meva opinió, els tres confits informatius més regalimosos, enfitosos i sols dolcencs pels masoquistes, d’aquesta passada setmana, són els que a continuació els repassaré per la mirada de la intel·ligència.

Primer de tot va ser aquella notícia que deia talment: “Montoro agraeix als ciutadans la seva renúncia a serveis socials per estalviar”. Va ser d’allò més “twittejat” (ara no sé si es diu així) el tema. És que té molts de dallonses la cosa. Com si et fotessin un bon esplet de galtades i cops de puny, i després volguessis diagnosticar que la sang que portes a les mans és de les besades d’agraïment que t’han volgut obsequiar els que han rebut. Tot i volent suposar que tots nosaltres, els perjudicats per les seves brutals intervencions en la depauperació de l’ensenyament públic, la sanitat de tots, els serveis socials aconseguits de manera històrica tant treballada, tant sofrida, tant sacrificada, se n’han anat en orris, a porgar fum gràcies a la nostra generositat, diu ell, en lloc de la seva col·lectiva i dolorosa donava pel sac en sec, sense vaselina. Si l’estultícia (o la mala bava) fos música, quin conceeert...

Llavores l’altra, la denúncia de l’ínclit Jorge Campos del Círculo Balear contra l’Obra Cultural Balear per les seves sospites de possibles malversacions, usos indeguts dels doblers de l’anomenada “caixa de resistència de l’Assemblea de Docents”. I la policia ha perdut el caminar pel córrer per anar-hi a revisar, a registrar, a ensumar de prop l’assumpte. Quina rapidesa, quina eficiència, n’estic veritablement admirat. Segons en Jaume Mateu, el president actual de l’OCB tota la cosa es pot definir i resumir en “un crit d’odi desesperat per part del Círculo per desacreditar un moviment”. Guillem Barceló, portaveu de l’Assemblea de Docents, referint-se al Jorge Campos “lamentà que es tudin recursos públics per investigar les paranoies d’un personatge que no fa més que posar denúncies que no van enlloc”. Apa, anem al següent.

La Càtedra Ramon Llull de la Universitat de les Illes Balears, rebé una cridada d’una senyora assessora del ministre Wert de Madrid, demanant-los precisa i exactament: “¿Qué sueldo cobra el señor Ramón Llull por dirigir la cátedra que lleva su nombre?”. S’ignora quina va ser la resposta del que la rebé, però no falta massa imaginació per encertar-la. M’hagués agradat veure-li la cara en aquell moment precís. La contestació que a mi se m’acudeix no la puc reproduir aquí mateix per massa escatològica. Em sap greu. Vostès perdonin.

Acabar avui desitjar-vos a tots unes bones festes de Nadal i molta felicitat de cap a cap de l’any 2014. Apa, a reveure.

Gabriel Florit i Ferrer.