No sé si són conscients o no que actuen com a colonitzadors, com a éssers superiors que han de sotmetre els altres, els inferiors; que en el món existeixen dominadors i dominats, amos i criats, senyors i subordinats... Són els mateixos que han considerat sempre inferiors les dones, els indis, els negres... són els mateixos que han tingut esclaus al seu servei, que els han explotat i els han maltractat, són els mateixos que han considerat que uns naixien superiors i els altres inferiors. Els coneixereu per com actuen, com parlen, com escriuen, com es comporten... menyspreen els pobres, els desgraciats, els malalts, els malfets... i el que no han après en tota la seva vida és que són... menyspreables.

D’aquests éssers menyspreables en trobarem molts que s’amaguen sota una falsa identitat, especialment quan escriuen, perquè no estan contents del que fan, no n’estan orgullosos, però els agrada tirar la pedra i amagar el braç. En canvi, hem trobat una persona que a cara descoberta s’ha comportat com un exemple de llibre, com un exemple clar de persona colonitzadora, explotadora i menyspreadora de les persones que no fan o no pensen el que ella creu que és el que està ben fet. Aquesta persona és l’exministra socialista María Antonia Trujillo. Aquesta persona ha afirmat unes quantes vegades que el català no és útil per a res que sigui important. Primer havia començat demanant a la xarxa social de Twitter: “Per a quines coses importants serveix el català?” Després de rebre moltes crítiques a través de la xarxa, en una entrevista posterior a 13TV va insistir a afirmar el mateix. Com és possible tanta niciesa, tanta manca de sensibilitat, tanta falta de tacte, tanta prepotència i poca comprensió del món? Les dones varen reaccionar, els negres varen reaccionar, els esclaus també ho varen fer i els catalans també hem reaccionat. Senyora exministra, el català serveix per a les mateixes coses que serveix l’espanyol, exactament per a les mateixes: per entendre’s les persones que l’han parlat i el parlen durant més de mil anys, per a escriure una bona literatura, per a ensenyar a la universitat, per a aprendre a les escoles, per a escriure la primera Constitució europea, per a fer lleis, testaments, contractes, diaris, llibres, per a fer programes de ràdio, televisió, etc., però fonamentalment per a relacionar-se a les famílies, als pobles, a les ciutats; per cantar belles cançons, per a recitar bones poesies i per a contar rondalles, llegendes, les cròniques de la vida... i per a milers de coses més.

La senyora Trujillo continua: "Em varen dir si diria el mateix del portuguès, del danès, del suec, és a dir, llengües que parla molt poca gent. I vaig dir que no, perquè no és el mateix el portuguès a Portugal que l'espanyol i el català a Catalunya, que és un territori amb dues llengües cooficials. I una tens el deure de saber-la i de l'altra no el tens”. Fins aquí volíem arribar, ara ha demostrat qui és, una persona dominant que vol tenir sotmès tot un poble. És conscient que en els Països Catalans, hi ha dues llengües cooficials, i que una d’elles és obligatòria i l’altra no. El colonitzador ha imposat la seva llengua com a obligatòria i intenta fer desaparèixer l’altra, impedint que ho sigui. Aquí tenim un col·laboracionista del colonitzador en el president del Govern de les Illes Balears, que ha rematat aquesta feina, llevant l’obligatorietat que la coneguessin els funcionaris públics, volent relegar la llengua als registres col·loquials fins que desaparegui, mentre això no passi, intenten distreure el personal amb modalitats dialectals, cosa que tampoc no passa al portuguès, al danès, al suec, etc. La diferència és que allà la llengua del poble no és una llengua subordinada a una altra de dominant.

Una altra de les perles que ha amollat l’exministra a l’entrevista és que aquesta polèmica li ha donat l’oportunitat de conèixer "aquest independentisme emocional fruit de la manipulació a la qual està sotmesa la societat catalana". Parla com un ésser superior que creu que els catalans som infants d’uè. A l’única manipulació a què ha estat sotmesa la societat catalans ha estat sempre a la manipulació espanyola, i es pot dir que han tingut una part d’èxit, perquè han aconseguit una cohort de traïdors a la seva llengua i a la seva identitat que no sap ni coneix que actua de manera alienada a causa de la manipulació, han aconseguit tenir una majoria de parlamentaris que actuaven tirant pedres a la seva pròpia teulada, cosa que no sol passar si el poble té una sòlida formació intel·lectual i cultural.

Acabaré aquest escrit amb les paraules d’una altra diputada del seu partit, del PSC, Rocío Martínez Sampere, que li ha contestat a la pregunta que havia fet: "Per llegir, per pensar, per parlar amb els meus fills, per representar els ciutadans al Parlament… segons tu, bajanades, oi?"