Quan encara ressonen els ecos d’allò de l’Informe Trepitja –i ressonaran durant molt de temps‒, hem sabut que el ministeri del Sr. Wert vol esbrinar quin sou cobra el Sr. Ramon Llull per dirigir la càtedra de la UIB que porta el seu nom. Que la consellera (venedora de pisos) és una ignorant supina, ja ho sabíem, perquè ella mateixa ho va avisar, en una entrevista a la premsa, abans de prendre possessió del càrrec. Va dir que ella, d’Educació i de Cultura, no en sabia res. El problema afegit és que els seus assessors tampoc no fan la feina bé. De fet, ni en fan, perquè això de l’Informe Trepitja demostra que ni tan sols repassaren el text emanat del traductor automàtic. I això que tothom sap que cal revisar a fons el resultat d’aquestes traduccions.
La ficada de pota del Ministeri també ha estat descomunal (els desmentits de rigor, no passen d’aquí, i en últim extrem, ja se sap: “si non e vero...”). Ministeri i Conselleria fan bona la vella dita mallorquina d’anar de Son Fam a Son Talent. I aquests són els qui parlen d’arreglar el baix nivell de l’ensenyament, quin despropòsit! Que, sigui dit de passada, no s’arreglarà (mal) estudiant més anglès. Precisament el problema és de continguts, com saben els docents de qualsevol nivell. I com aquests dies ho han demostrat la ineptíssima consellera i l’entorn ministerial.
Però, com que ningú no pot tirar la primera pedra, i a les Espanyes la ignorància envers tot allò que no pertany al món castellà sempre ha estat a l’ordre del dia (mai no passa de moda la frase d’Antonio Machado: “Castilla desprecia cuanto ignora”), això de Llull m’ha fet venir al cap un episodi gairebé clònic, esdevingut ara farà trenta anys, quan governava el partit del Sr. Guerra i companyia. L’anècdota, que confirma la secular i pertinaç ignorància espanyola envers la cultura catalana (perquè, de moment, encara ningú de Madrid no ha demanat què cobra el Sr. Cervantes per dirigir l’institut que porta el seu nom, però, potser, tot és qüestió de temps), té l’origen en la primera traducció que es va fer en llengua anglesa del Tirant lo Blanc, l’any 1984. Com que l’obra es va convertir en un best-seller als Estats Units, el Ministerio de Cultura va enviar una carta dirigida als senyors Joanot Martorell i Martí Joan de Galba. La missiva, a manca d’adreça coneguda, va ser transmesa a la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana i, a banda de felicitar els autors per l’èxit de vendes del seu llibre, els adjuntava un qüestionari per emplenar amb les seves dades personals i amb els altres títols de la seva producció...
En fi, PP i PSOE sempre anant plegadets de la mà en coses en què no hi haurien d’anar (no hi hauria d’anar el PSOE, és clar). Com ara contra Catalunya, en relació amb el referèndum, i ahir amb la LOAPA, i... No són capaços d’arribar a pactes d’estat en Educació, Sanitat, etc., però automàticament es posen d’acord per actuar contra Catalunya i, de passada, contra la democràcia. Oh! Sense voler he escrit “contra Catalunya” i això (“Espanya contra Catalunya”) ara sembla que és delictiu, escriure-ho. Deixem, doncs, l’article ací.
@Catalineta:
creo que importa bastante si la anécdota es cierta o no, porque la mayoría de este artículo se basa en eso.
Nadie sabe quien era la funcionaria que llamo "con fuerte acento madrileño" o quien recepcionó esa llamada. Hasta la UIB desmintió este hecho. Probablemente sea un rumor que echó alguien a correr y al llegar a la prensa subvencionada por catalunya, se transformó en noticia
Pero claro que si cada uno va a contar experiencias personales - hay en este foro un tal Tiá, que es un experto en inventarse historias victimistas - entonces pondremos lo que se nos ocurra que nadie podrá nunca verificarlo.
Y este "escritor" se basa en un hecho no contrastado para hacer su artículo de hoy .
En fin. Un saludo